Pàgines

dijous, 15 de desembre del 2011

No sólo se indignen. Propuestas para un Estado del bienestar sostenible

Josep Prats
Plataforma, 2011
ISBN 9788415115748

Comentari

En aquest llibre es fa una proposta de com hauria de ser l'Estat del benestar per tal de poder ser sostenible. Es parteix de la base de què l'actual model espanyol funciona amb el principi de duros a quatre pessetes, és a dir, gasta 5 per cada 4 que ingressa. Aquest trencament de la més senzilla de les normes de comptabilitat fa que tinguem un sistema estructuralment deficitari i on a més, no hi ha cap control de la relació de les aportacions que cadascú fa i allò que rep de l'Estat a canvi.

Si es fes un balanç del que cadascú aporta al sistema i el que costa tot allò de què gaudeix tindríem una primera diagnosi del problema i serviria, segons l'autor, com a primer pas per conscienciar la població que cal un canvi. Allò que proposa com a mesures ja les estan aplicant economies del nostre entorn com ara Grècia, Itàlia o Portugal, països on la crisi econòmica s'ha ajuntat amb un estat de balanços i deute acumulat molt dolents.

En l'aspecte fiscal destaquen les propostes d'augment de taxes i l'equilibri entre els diferents tipus de rendes: del treball, del capital o beneficis empresarials. També proposa una reforma del sistema penal on no calgui anar a la presó per tota mena de delictes ja que mantenir un pres costa el triple que allotjar-se en un hotel mitjà.

Òbviament l'autor ha de passar per les pensions i la Seguretat Social. Aquí la proposta passa per calcular la pensió en funció de la cotització de tota la vida laboral descomptant els períodes on es perceben prestacions d'atur. També caldrà potenciar mesures d'atenció a la gent gran, ja que serà el col·lectiu socialment més important i necessitat dels propers anys.

Finalment, com no, qui rep és l'ensenyament. La base de tot sistema que vulgui crear ciutadans responsables ha de bastir-se sobre persones formades adequadament i no repartint títols acadèmics a tothom, amb uns nivells molt baixos. Això és com "enganyar-se al solitari. [,,] Resultat: ni-ni o indignat". Repassa que la despesa per estudiant a Espanya és d'uns 400 €/alumne/any amb una ràtio a Primària de 13 alumnes per mestre, mentre que a Alemanya, per posar un exemple, la ràtio és de 20 i els resultats molt millors. Les famílies han de recuperar com a valor per als seus fills l'estudiar i l'aprendre i reconèixer l'autoritat dels docents.

En resum, un llibre curt però que parla clar. A molts no els hi agradarà perquè es planteja des d'un perfil econòmic. Però com deia al principi, ningú no regala duros a quatre pessetes.

dijous, 1 de desembre del 2011

Una nueva manera de ver el mundo. La geometría fractal


Una nueva manera de ver el mundo. La geometría fractal
María Isabel Binimelis Bassa
RBA, 2011
ISBN: 978-84-473-6632-3

Comentari

Arribar a la geometria fractal no és feina fàcil i el recorregut que se'ns proposa en aquest llibre és apassionant. Es comença amb la resposta que des dels temps antics s'ha intentat donar des de la matemàtica als problemes de mesura on la geometria tenia un paper bàsic, en tant que intentava mesurar la distribució de la terra o espai cultivable. Però a mesura que les necessitats de la societat cada vegada més tecnificades van en augment també calen noves respostes matemàtiques.


La mesura sobre superfícies que no són planes i ens durà a plantejar-nos quin és el propi concepte de dimensió. També la mesura de certes formes geomètriques de la natura ens farà plantejar qüestions interessants: com pot haver-hi una corba de longitud infinita dins una superfície finita sense trepitjar dues vegades el mateix punt? com pot recobrir-se un pla amb una corba passant per tots els punts? O preguntes més tècniques com ara si es pot trobatr una corba continua en tot punt i no diferenciable en cap.


Algunes de les respostes a aquestes preguntes venen donades per formes que es generen recurrentment. I aquesta és una de les maneres de generar els fractals: l'estudi dels quals planteja problemes de dimensió, mesura i definició.

dimarts, 29 de novembre del 2011

La tendresa del paper higiènic

La tendresa del paper higiènic
Portavella Pallas, José María
Ven y te lo Cuento Ediciones S.L., 2011
ISBN: 978-84-937069-5-1
184 páginas
rústica
23x15 cm

Comentari

Aquest títol no amaga el fet que el contingut gira al voltant dels lavabos i allò que allí s’hi fa. El conjunt de relats breus tracten sobre anècdotes i reflexions de l’autor al voltant de la seva vida, sobretot en el Gaixample de Barcelona. A vegades diu les coses pel seu nom, tot i que la irreverència, la manca de respecte i la promiscuïtat es poden arribar a fer una mica pesades en aquestes poc més de cent vuitanta planes. 

M’ha agradat la seva defensa de marxar a la gaspi (sense acomiadar-se) a les nits de copes per bars i discoteques, les reflexions al voltant de què allò que ens enamora a primera vista de la nostra parella no és el seu interior (sinó tant se’ns en donaria que fos home o dona), la crítica a les condicions per a l’adopció i els atacs als tòpics progres i carques de la nostra societat. He rigut quan oferia arguments per respondre als qui ens truquen a tota hora per oferir-nos tota mena de serveis: ara a més de dir-los que no entenc el castellà (defensem el nostre català) i podré afegir el fet que estic al WC fent...

Podríem qualificar l’obra de Portabella com entretinguda que té en alguns moments és divertida i en d’altres una mica pesada. Segurament si sempre mantingués el mateix nivell, llavors estaríem parlant d’un súper vendes.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Pascal y Leibniz. Estudio sobre dos tipos de pensadores

Pascal y Leibniz. Estudio sobre dos tipos de pensadores
Jean GuittonEncuentro, 2011
ISBN 9788499201009

Comentari


Estudi compartatiu entre els dos pensadors i matemàtics on es defensa la tesi que Pascal no pretenia construir un sistema filosòfic i que la seves preocupacions es centraven en allò concret i no en la generalització amb la conseqüent coherència global. En contraposició, Leibniz, qui va tenir un sòlida formació intel·lectual, estava més interessat en les generalitzacions i la universalització dels seus postulats. Guitton posa com a primer exemple d'aquesta diferència el fet que Pascal estudiés a fons la cicloide i com Leibniz va aprofitar tota aquesta font de treball i reflexió per a la generalització del càlcul integral.

Ens trobem, en efecte, amb dos pensadors que han de fer front a la utilització de l'infinit per a la resolució de problemes finits. Els inicis del càlcul integral plantegen la discussió entre com allò infitament petit té a veure amb l'infinitament gran, amb els conseqüents problemes del continu. Així s'estableix una relació entre entitats que pertanyen a realitats diferents: la recta (una dimensió) és la unió d'infinitat de punts adimensionals i, per tant, l'estudi del món real també s'ha de fer de diferents sistemes. Així, un tret distintiu de Pascal és que tracta els problemes des de diferents perspectives, les quals poden contradir-se entre elles. Per la seva banda, intenta sempre crear nocions intermitges entre els conceptes aparentment contradictoris.

També té importància la influència de la probabilitat en el pensament de Pascal ja que aquest va ser empés per Mére a estudiar què passaria si interrompés el joc en determinades circumstàncies. La probabilitat només tracta d'allò versemblant i no de l'inversemblant com ara déu o fenòmens que no s'eexpliquen mitjançant les lleis de la natura. Per tant, la fe és per a Pascal una fugida de la incertesa que implica guanyar en seguretat, mentre que Leibniz es posiciona en el sentit que la probabilitat pot provocar una conducta i no pas una fe.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Una bona notícia per a la igualtat de sexes però encara queda molt per fer

Ja fa uns anys que el 8 de març es commemora el Dia de la Dona treballadora amb l’objectiu de conscienciar tota la societat del fet què encara hi ha moltes diferències entre els homes i les dones dins el mercat laboral. En aquest sentit, la notícia que el dissabte 5 de novembre publica el diari La Vanguardia “Les noies de vint-i-tants cotitzen a l’alza” és una molt bona notícia ja que mostra que els esforços que es fan en aquest camp tenen resultats.

A l’article es parla del fet que segons un informe de l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne les empreses contracten més noies d’edats entre els 20 i els 29 anys i, fins i tot, els hi paguen millor. Aquest fet es deu, segons una analista citada a l’article, a què les dones “estan preparades tant o més que els homes, tant o més motivades, tant o més dedicades a la vida professional a costa de la família, i, a sobre, són més disciplinades”. Cal remarcar que la situació és lluny de la plena normalització ja que en aquesta edat encara no intervè l’embaràs i el fet que la dona acabarà assumint un paper preeminent en el lideratge de la família, motiu pel qual serà penalitzada més endavant.

En aquest sentit, convé fer una lectura de l’informe citat (2010 Annual Survery of Hours and Earnings) per adonar-nos que aquestes diferències són només en aquesta franja d’edat. Per exemple, a la franja compresa entre els 30 i els 39 anys els homes guanyen un 2,9% més que les dones, dada que es dispara fins el 17% per als treballadors entre 50 i 59 anys. Malgrat tot, en el propi informe es remarca que l’any 2009 la diferència a favors dels homes per a la franja dels quaranta (tenir cura dels fills) era d’un 29,5%, enfront d’un 16,1% per a l’any 2010.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Deute: encara no aprenem

Avui dissabte 5 de novembre de 2011 m'he passejat pel barri i he trobat a una coneguda botiga d'electrodomèstic el cartell que acompanya aquesta entrada del bloc. No entenc com després d'estar patint el problema del deute, tant públic com privat, encara ens creem compromisos de pagament a llarg termini ajornant l'inici d'aquest. Les botigues poden anunciar el que volen però si fan aquesta mena d'ofertes és perquè clients que s'hi sentiran atrets i això voldrà dir que aquests encara no han après res de la problemàtica econòmica actual.

En el cas de Catalunya aquest problema és encara més greu ja que el nostre país estem sota els efectes d'uns forts ajustos pressupostaris motivats, en gran part, per una gestió que es dedicava a fer inversions (metro, ciutat judicial, carreteres...) amb el compromís d'anar-les pagant un futur. En el cas de l'anunci que ens ocupa els articles que acompanyen la promoció són un televisor i un aspirador de prestacions avançades, dos productes, al meu entendre, força prescindibles o substituibles per altres més senzills com una simple escombra.

Els clients podem decidir què comprem i com ho financem, les empreses poden aplicar les estratègies comercials que vulguin mentre no siguin èticament reprobables però, com sempre, tots hem de ser responsables. Segur que algú picarà amb l'oferta d'una empresa que darrerament quan ha sortit als diaris, més enllà de la publicitat, ha estat per ser notícia pels problemes de tresoreria.

dijous, 3 de novembre del 2011

El mapa i el territori

El mapa i el territori
Michael Houellebecq
Empúries, 2011
ISBN 9788497877305

Comentari

Malgrat que La Vanguardia a la secció de llibres més venuts el resumeixi com “la vida de Jed Martin, un fotògraf a l’última moda, en una França que és un paradís turístic” el llibre només dedica 5 pàgines a aquest context futurista del nostre país veí. La major part del relat transcorre en el nostre temps on el protagonista és un personatge amb dificultats per a les relacions socials (incloses les familiars), malgrat que artísticament pugui ser un geni. És un altre exemple d’aquesta literatura que ens converteix en herois personatges funestos, amb problemes i que semblen feliços tancats en ells mateixos. Ho diu clarament quan el protagonista reflexiona sobre ell mateix en aquests termes: “havia mantingut una vida social residual, aquesta no era comparable a una xarxa o a un teixit orgànic ni a res de vivent, es tractava d’un graf elemental i minimal, no ramificat, amb branques independents i seques”.

Tot i això, no s’ha de perdre de vista la burla que fa del fet que molts artistes són sobrevalorats per ells mateixos i per la societat:

M’hauria agradat ser un artiiiista
per fer un altre món diferent
per poder ser un anarquiiiista
i portar una vida opulent!...

I l’autor també aprofita aquest context de crítica per colar-se dins la novel·la i, tot i mostrar-se també com un ésser decadent, diu aquelles veritats que potser no s’atreviria a escriure en un assaig per no ser etiquetat per la colla de defensors d’allò políticament correcte. De fet, les accions protagonitzades per Houellebecq després de presentar-se el llibre a França ja són un exemple de rareses, i crec que no s’ha de perdre de vista que dins El mapa i el territori promociona els seus altres llibres anteriors i llança atacs enverinats contra els temps actuals. Els periodistes queden molt mal parats quan diu que “el que és curiós és que cap d’ells [els periodistes] no s’ha adonat mai que, si jo bevia molt davant d’ells, era únicament per poder-los suportar. [...] El cert és que la premsa és d’una estupidesa i d’un conformisme insuportables”. Però també el context actual rep quan diu que “el que defineix per damunt de tot l’home occidental és el seu lloc en el procés de producció”.

Les reflexions al llarg del llibre són una constant, com també ho és les referències al sexe, malgrat que en aquesta obra s’ha moderat molt i es fan de manera força correcta. Val la pensa recollir algunes d’aquestes reflexions sobre l’art i la societat, sobretot quan es pregunta perquè treballem durament i dóna com a conclusió les ganes de fer amb honor la nostra feina. Un bon llibre, entretingut i fàcil de llegir. Si la tercera part no hi fos, encara seria millor, tot i que s’ha de llegir sencer.

dijous, 13 d’octubre del 2011

El noia persa

EL NOI PERSA
MARY RENAULT
COLUMNA, 2001
ISBN 9788483005552

Comentari

En aquesta novel·la històrica s'ens explica la vida d'Alexandre el Gran tot recreant les invasions i les conquestes que va dur a terme des de Pèrsia fins a l'Índia. El fil conductor del llibre és la relació que el famós guerrer i cap d'estat macedoni manté amb un criat seu d'origen persa i el contrast entre la concepció del món i les relacions humanes entre les dues cultures que ells representen.

Un llibre de guerres, d'herois i de traïdors on veiem les diferents estructures socials i prioritats de valors que tenen els diferents pobles i cultures. Tot en un entorn ferèstec on el desert, les grans serralades, els rius cabalosos i el clima fan l'adaptació al territori quelcom imprescindible per a la pròpia supervivència.