ISBN 9788415307044
Angle Editorials
Comentari
Situats a la Barcelona de 1842, amb la Regència de Baldolomero Espartero governant Espanya i una ciutat que necessita expansionar-se per ubicar les seves necessitats, aquesta novel·la està escrita com una col·lecció de cartes entre alguns dels protagonistes del moment. Però, per damunt de tots, apareixen Ildefons Cerdà, l’enginyer que més endavant projectaria l’Eixample, i Ferdinand Lesseps, qui en aquells temps era cònsol de França a Barcelona i més tard construiria el Canal de Suez.És sabut que l’epistemologia amb paper i ploma és un espai per a la reflexió íntima i, per tant, permet comentar la realitat del moment amb confiança. Aquesta realitat és la d’una capital de Catalunya que experimenta una important empenta a la indústria que dóna feina a una creixent classe treballadora i una burgesia cada vegada més segura d’ella mateixa. Cal enderrocar les muralles i créixer però el govern de l’Estat no és sensible a aquestes necessitats i obliga molts barcelonins a viure amuntegats i en condicions indignes. Contrastant amb aquesta realitat, hi ha una petita fracció dels habitants que continuen vivint en palauets i que maneguen ostentosament quantitats ingents de diner.
Poden fer paral·lelismes amb el món actual: forta especulació en el preu del sòl, indústries que pressionen els treballadors, obrers que volen rebel·lar-se però que no tenen líders prou preparats, somiar que la revolta serà la salvació, incompetència d’alguns sectors governamentals (polítics, administratius, militars...), corrupció... També la relació entre Catalunya i Espanya hi és present amb la incomprensió estatal de la realitat del nostre país (llengua, economia, cultura i societat). Diuen que la història es repeteix i llegint aquestes pàgines podem dir que tenim una prova més.
Aquesta és una novel·la d’amor passional d’un home per una dona: un amor que a primera vista ens semblaria sincer i no correspost però que en el fons és una mostra més d’una societat on els homes tenien molt poca consideració cap els sentiments de les dones. Tot i que l’obra és ficció, no deixa d’avergonyir-nos com a lector observar com aquella societat tenia els homes reunits a les tertúlies dels cafès mentre les seves esposes eren a casa cuidant la família. I aquests homes que parlaven d’ideals socials no tenien cap rubor en acompanyar-se d’amistançades o ballarines (per dir-ho finament) per esplaiar els seus desitjos més primaris. Fins i tot els pioners del socialisme utòpic com Étienne Cabet o Robert Owen podien defensar millores socials i igualtat d’oportunitats i alhora tenien un comportament ètic que en alguns punts és força reprovable, si més no, amb ulls de la nostra societat actual.
Una novel·la que m’ha agradat perquè situa en el context del dia a dia uns personatges que varen contribuir a dibuixar l’estructura urbanística, política, econòmica i social que conformen la Barcelona i la Catalunya en la que vivim. Sentir parlar del banquer Manel Girona, l’escriptor Víctor Balaguer, el filòsof Jaume Balmes, el músic Anselm Clavé, els metge Marià Cubí i Pere Felip Monlau, l’economista Laureà Figuerola, el polifacètic Narcís Monturiol... ens farà més propers a la nostra història.
