Arcadia
Barcelona, 2006
ISBN: 9788493409678
Comentari
Zygmunt Bauman és el pensador que va definir la nostra societat com la modernitat líquida, és a dir, com “un assaig quotidià de la fugacitat universal”. Això ho podem entendre com una successió contínua d’esdeveniments que van canviant de sentit i orientació en cada instant. Quelcom semblant a una estructura fractal on en cada moment les oportunitats són múltiples i el projecte vital es pot anar redefinint en funció de les conveniències de l’instant.
D’aquesta manera, la persona pot no tenir història i té l’oportunitat de reinventar-se en cada moment. Som uns “humans sincrònics” que podem viure sense el llast de la nostra experiència i podem actuar sense témer les conseqüències de les decisions que prenem. Tot i això, l’anhel de canvi sempre s’enfrontarà a la por al desconegut però davant d’això Bauman recomana la màxima de Robert Louis Stevensom: “viatjar ple d’esperança és millor que no pas arribar”.
L’autor conclou que aquest canvi perpetu requereix una educació continuada i al llarg de la vida, la qual ha d’anar més enllà de la tècnica i el treball. Atesa la diversificació i fragmentació de la societat cal que les persones estableixin un diàleg entre allò que és personal i allò que és col·lectiu, entre els interessos propis i els del conjunt de la societat, entre els drets i els deures. Els ciutadà desitjable ha de tenir un sentiment de consciència i responsabilitat cívica per tal d’enfortir la societat i aconseguir resoldre els problemes que planteja la vida en comú.
Aquest és un llibre breu que recull una conferència de l’autor. Fàcil de llegir però que ens pot crear vertigen en adonar-nos que la nostra societat canvia tan de pressa que ens pot deixar desorientats i fer inservibles aquells coneixements i principis que ens han guiat fins ara. Com es diu avui en dia: “això és el que hi ha”.
