Planeta
ISBN 978-84-08-00499-8
Comentari
Ens situem a Sevilla a finals del segle XVI, és a dir, a la capital del món ja que era el pot on sortien i arribaven les embarcacions que comerciaven amb el Nou Món. Governada per Felip II Castella tenia una economia basada en l’enriquiment fàcil que donava l’explotació de matèries primeres i tràfic d’esclaus de les terres de l’altra riba de l’Atlàntic. No hi havia activitat productiva i el govern estava molt preocupat per la guerra i no pas en reformar l’agricultura o instal•lar indústries manufactureres que permetessin augmentar el valor afegit dels productes amb els productes arribats d’Amèrica. Tot i la riquesa que la descoberta de Cristòfol Colom podria haver aportat, la tresoreria del regne estava arruïnada.
La cultura del diner fàcil no només atenia als comerciants i la corona sinó que tota el país vivia imbuïda d’una manera de fer que provocava grans desigualtats i injustícies socials. La misèria que patien moltes persones és el context on germina la vida del protagonista d’aquesta novel•la. Tot i això, el contacte amb l’opulència dels poderosos és constants i permet que durant el fil argumental s’entrecreuin els nous rics, els aristòcrates de tota la vida, els militars, els professionals lliberals com metges i advocats, els petits comerciants, els esclaus i tota una sèrie de lladregots i malfactors. I, si hem de fer cas a allò que ens exposa l’autor, aquella Sevilla tenia molts que es dedicaven o es beneficiaven del delicte, l’estafo, l’extorsió i les corrupteles diverses.
Sancho i la resta de protagonistes de l’obra es mouen principalment en aquests ambients la qual cosa permet que l’obra ofereixi una valoració de la societat diferent d’aquella que mostren els manuals d’història. Cert és que la historiografia recent recorre cada cop més a la vida quotidiana en tant que aquesta afecta moltes persones i perquè les polítiques dels governs estaven molt allunyades del dia a dia de la majoria d’elles i d’allò que conforma la personalitat d’un país. Podríem argumentar que això mateix passa als nostres temps que anomenem moderns o postmoderns. L’avantatge que tenen les novel•les històriques i el coneixement d’allò que va esdevenir fa temps al nostre país ens permet traçar paral•lelismes i veure com la humanitat ensopega més d’una vegada amb la mateixa pedra.
Potser el principal canvi entre aquella Castella i l’actual rau en la disminució de la violència explícita i el reconeixement dels drets de les persones. Ens hem d’alegrar que la humanitat hagi avançat a nivell intel•lectual però continuem tenint la mateixa estructura genètica d’homo sapiens i hi ha trets que no sabem quan els desenvoluparem ja que, com diu la pròpia teoria de l’evolució, els canvis són lents i, com diu l’empirisme social, no sempre els més forts són els millors per fer avançar la nostra espècie.
Centrant-nos més en l’obra que aquí comento i no en el seu context, estem davant un text àgil i fluid amb un llenguatge precís i elegant i amb una profusió de detalls que no cauen en el recargolament. Un castellà elegant i culte amb abundància d’aforismes com per exemple quan ens diu que la diferència entre implicar-se i participar la podem entendre mirant un plat d’ous amb xoriç on la gallina participa i el porc s’implica. També tenim la recomanació que si la fortuna et dóna l’esquena llavors has de tocar-li el cul o aquella altra que diu que el covard mor moltes vegades i el valent només una.
Aquesta qualitat lingüística, si més no al meu parer, té un punt de simpàtica vanitat quan sembla que l’autor eleva la història a la categoria d’una narrada per Miguel de Cervantes, l’autor del Quixot, i qui juntament amb William Shakespeare té un paper en aquest volum. Malgrat tot, donat que la literatura és il•lusió i imaginació i que el llibre m’ha fet passar bones estones de lectura, perdonarem l’autor i seguirem atents a les seves properes publicacions. Finalment, per als intrèpids en les noves tecnologies i les xarxes socials, el llibre disposar d’una completa pàgina web a www.laleyendadelladron.com que permet interaccions de realitat augmentada i l’autor ens convida a compartir amb ell les nostres inquietuds al seu compte de correu electrònic o Twitter @JuanGomezJurado.
