Nikola Tesla. El genio al que le robaron la luz

Nikola Tesla. El genio al que le robaron la luz
CHENEY, Margaret
Turner Publicaciones
ISBN: 9788475068787

Comentari

Cal una vida apassionada per ser una figura reconeguda per la història, tot i que els coetanis potser no sàpiguen valorar-la prou. Aquest és el cas de Nikola Tesla, l’eminent físic que dóna el seu nom a la unitat del camp magnètic i que va treballar amb devoció en el camp de l’electricitat i el magnetisme. Prototip de científic guillat pels seus invents i experiments, els quals varen donar més d’un ensurt al veinat, va ser un dels grans protagonistes com a inventor del motor d’inducció, desenvolupador de tecnologies per a la generació i transmissió de corrent altern i impulsor de la ràdio.

Però els camps que varen ocupar aquesta ment privilegiada dotada d’una capacitat de visualització de les seves concepcions mecàniques va anar més enllà: l’alta tensió, el corrent d’altes freqüències, els raigs X, els llamps, els terratrèmols, prototips d’aparells voladors (VTOL)... Despistat fins al punt d’oblidar-se de patentar els invents i obsés del treball va mantenir disputes amb Thomas Edison en la que es coneix com guerra de les corrents i amb Guglielmo Marconi pel descobriment de la ràdio. La primera era una pugna d’interessos, més que no pas de model, ja que el corrent altern promogut per Tesla té més avantatges en el transport de l’energia elèctrica davant el corrent continu que promovia Edison. Amb Marconi hi hagut una llarga polèmica resolta als tribunals sobre qui és veritable pioner en l’emissió i recepció d’ones de ràdio, tal i com ho concebem avui en dia, que es va resoldre a favor de l’inventor servi enfront de l’italià. Aquests episodis no fan més que recordar que les polèmiques per les patents tenen el seu origen en el desenvolupament comercial de la tecnologia i que el que avui es disputen, per exemple, Apple i Samsung no és més que un altre capítol de la competència per guanyar el mercat.

Llibre basat en el diari personal del mateix Tesla, en la seva correspondència, en les publicacions científiques, en els registres de patents i en els esments als diaris de l’època o les revistes especialitzades... Però això només és la part visible d’un immens treball intel·lectual on el secretisme davant la competència feia que hi hagués una trama oculta en tot projecte i les insinuacions i els temptejos fossin part del joc. Uns altres dels protagonistes d’aquest entramat científico-industrial són les finances i la banca: les inversions requerides eren ingents com també els beneficis promesos. Però en temps de desenvolupaments vertiginosos les rendibilitats a llarg termini en les propostes tecnològiques poden quedar ràpidament arruïnades, cosa que obliga els empresaris a mesurar molt on col·loquen el capital.

Obra rigorosa que es centra més en les relacions entre Tesla i el seu entorn humà i industrial i no es perd en tecnicismes científics ni tecnològics. Això no satisfarà tothom però conèixer la vessant humana de la ciència és una manera d’apropar-nos a un món on l’esforç, la voluntat i l’idealisme són clau per entendre perquè avancem com a societat i cultura.

Benvinguda curs 2013-2014 a l'alumnat de 1r d'ESO

Benvolguts i benvolgudes alumnes a la Secundària de l’Escola Joan Pelegrí



[Presentacions]

Tot seguit us explicaré algunes coses sobre tres mots que estan molt relacionades amb allò que ens uneix aquí: escola, col·legi i educació. Sóc professor de ciències però m’atreviré, amb el permís dels meus companys, a explicar-vos alguna cosa sobre les llengües. En el fons, sense el llenguatge no estaríem en el punt de desenvolupament intel·lectual en el qual es troba la nostra societat.

La paraula escola té el seu origen en el terme grec skolastikó, el qual es referia a l’individu alegre i feliç que vivia com li agradava. Com la Grècia Antiga era molt amant de l’estudi i el coneixement, aviat es va establir un vincle entre aquesta alegria i felicitat i l’aprenentatge, de manera que l’skolé va esdevenir el lloc on els nois i noies aprenien per després ser feliços. Per tant, ja des de fa molt temps s’ha vinculat aprenentatge amb felicitat i, crec sincerament, que no heu de deixar perdre aquesta unió i tenir present que només és una falsa aparença pensar que l’escola és quelcom oposat a l’alegria. Vingueu cada matí amb un somriure!

També escola és entesa en el nostre temps com una manera de fer i pensar que s’aplica normalment a l’art, la literatura o el pensament filosòfic, entre d’altres. Nosaltres també tenim una manera de fer que us volem transmetre i en la qual les vostres famílies han confiat. Sou alumnes de l’Escola Joan Pelegrí, és a dir, membres d’una tradició educativa amb uns valors i un estil que ens identifiquen.

Seguim ara amb col·legi, la qual és sinònima d’escola en algunes accepcions dins el diccionari. Tot i això, col·legi prové del terme llatí collegium que és la unió de com (col·laboració) elegerit (escollir), de manera que un col·legi és la reunió de persones que escullen fer quelcom en comú. Pregunteu-vos doncs que veniu a fer aquí tots vosaltres? Aquest és un punt clau del funcionament de tots els col·legis: tenir clara quina és la nostra missió i, per tant, allò que s’allunyi d’aquesta expectativa crearà disfuncions més o menys greus a les quals la resta hauran de fer-hi front per corregir-ho.

Finalment, la paraula educació té un origen en la unió dels vocables llatins ex (fora) i ducere (guiar, conduir) de tal manera que l’educació la podem entendre com la funció de guia que exercirà un professor o professora, és a dir, algú amb prou coneixement per a què arribeu a ser unes persones que heu aprofitat al màxim les vostres capacitats i habilitats.

Tot això ens du a una conclusió: fruir en l’aprenentatge de forma col·laborativa, guiats pel professorat expert és la base en la qual bastirem la nostra relació durant aquest temps que estareu amb nosaltres. Com les persones tenim sentiments, aquest vincle segur que perdurà més enllà dels quatre anys d’aquesta etapa que ara inicieu.

Gràcies i endavant.