Pàgines

dilluns, 13 de gener del 2014

Neurociències a l’educació – Més problemes que promeses?

Educational Neurosciences – More Problems than Promise?. Education Policy Research Series Discussion Document No. 3
UNESCO, Education Policy and Reform Unit
Bangkok, 2013
En línea: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002251/225172e.pdf

Algunes notes 


Aquest text es pregunta si els recents descobriments en les neurociències han d’afectar els actuals d’ensenyament actuals, els quals es basen més en l’experiència i falsos mites que en l’evidència científica. Tot i això, hem d’evitar també el reduccionisme de pensar que el cervell són una col•lecció d’àtoms i cèl•lules i no caure en una concepció mecanicista de la persona, obviant els avenços de la sociologia i la psicologia. Ara bé, aporten les neurociències coses noves o simplement corroboren el que ja se sabia? És ètic no incorporar a l’ensenyament nous descobriments que poden facilitar l’aprenentatge?

Avui en dia sabem que les funcions cognitives i les representacions es duen a terme per xarxes neuronals. Cadascuna de les 80.000 milions de neurones són quelcom més que un sistema binari que estàn connectades a la resta mitjançant més de 7.000 sinapsis. A més, dins el cervell hi ha unitats funcionals especialitzades. D’aquesta manera les diferències cognitives s’expliquen en funció de les diferents connexions.

La recerca actualment ha demostrat que el cervell canvia la seva forma física i funcional segons l’ús que se’n fa. El cervell no és simplement un magatzem de saber; al contrari, l’aprenentatge modela tant el cervell com les capacitats cognitives, la qual cosa, predisposa les possibilitats d’aprenentatge futurs. Podria ser eventualment possible influir en les condicions del procés d’aprenentatge i la memòria mitjançant intervenint en els processos neuronals i químics del cervell.

Als nostres temps sembla possible detectar alguns marcadors genètics que donaran llocs a certs desordres d’aprenentatge, els quals poden ser mitigats amb una prompta intervenció. Alhora, s’ha demostrat que el context social influeix des de molt aviat en el desenvolupament de les capacitats. D’aquesta manera, el debat entre allò que s’aprèn o allò que s’hereta es tradueix en què els gens copsen ràpidament la influència de l’entorn.

A vegades i, com a simplificació del model, comparem el cervell humà amb l’animal o amb els sistemes computeritzats. L’aprenentatge en persones és força més complex que els dels animals, en tant que tenim desenvolupades funcions majors com el llenguatge. Per altra banda, s’ha demostrat que la intel•ligència i l’artificial no tenen res a veure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada