Víctor Balcells Matas
Ediciones Alfabia
Barcelona, 2013
Comentari
El llibre que acabo de llegir vol ser original i divertit (si més no això és el que diu la promoció oficial) però només aconsegueix una producció de paisatges i escenaris més o menys continus però inacabats. Personatges que entren a l’argument per després desaparèixer, sentiments que van i venen però que no es queden i una trama argumental que sap com comença però no on acaba. Tot i això, vaig arribar fins al final de la darrera pàgina perquè la prosa és agradable i el plantejament és atraient.
Escriure una novel·la amb personatges que recorren a l’alcohol per passar les penes o com a vici que els dóna personalitat requereix molta destresa però no emborratxar també el lector. Per no fer-nos anar donant tombs en totes direccions sense saber on s’està i perquè s’hi està. La degeneració moral dels escenaris i els protagonistes requereix d’una imaginació viva i emocionant per no arrossegar amb ells tota la trama.
En una entrevista a La Vanguardia de l’u d’agost de 2013, Balcells deia dels personatges d’aquesta novel·la que “tenen molts vicis i com escriptors no evolucionen”. I és el que el món de l’edició de llibres hi és present en dues vessants: la històrica i la comercial. L’autor evoca diferents autors per donar cert nivell cultural a aquesta novel•la i la converteix en una obra de marcat segell personal. Alhora mostra com el món de la producció editorial és fosc i corrupte.
Reconec que va ser aquesta entrevista la que va animar a cercar aquest volum. La darrera frase era sorprenent i donava a entendre un autor convincent: “l’únic déu que existeix actualment és el de la vanitat, i si aquest ha de ser el déu d’avui en dia lògicament la honestedat està molt minvada”.
Potser el llibre és bo i jo no l’he entès. No serà que em passa com al protagonista, que no entén l’art modern? No dic que no.
