MARC GUERRERO i TARRAGÓ
Aresta Editorial
ISBN: 978-84-941456-3-6
Barcelona, 2013
Comentari
El professor en Ciències Socials i Polítiques Marc Guerrero ha escrit aquesta obra “d’autoajuda”, en paraules d’ell mateix, per a una Europa que necessita reinventar-se per continuar tirant endavant el seu projecte de desenvolupament humà. Comença una nova legislatura al Parlament Europeu i sempre són benvinguts arguments a favor de consolidar i assegurar l’actual estat del benestar, tot enfortint-lo i fent-lo sostenible. Un model d’estat, democràtic i plural, que ha sorgit d’una llarga tradició cultural.
En uns temps canviants com els presents és necessari estar amatents a les necessitats i nous reptes de l’economia i la ciència per tal de no quedar enrere ens aquests i altres àmbits, com ara els aspectes socials i els drets humans. I és que no estar a l’alçada dels primers pot implicar grans pèrdues en els segons. La lectura de l’obra és una exaltació en positiu de les oportunitats que el context de crisi i incertesa actuals ofereixen. Guerrero es defineix com a optimista, perquè mostra una gran confiança en les persones i està convençut que els moments de desequilibri o depressió són catalitzadors per al progrés.
I de què estem parlant quan ens referim a Europa? Europa és un terme polisèmic que pot al·ludir a un espai geogràfic, a la Unió Europea o, fins i tot, el món occidental que ha sorgit dels valors que els països del Vell Continent han escampat arreu. Bàsicament, Guerrero es refereix a la UE, tot i que també als països de l’est d’aquesta. Per situar el context, comença fent un recorregut macroscòpic de les principals fites històriques que han configurat la personalitat europea: tensions i enfrontaments dins un substrat d’una societat cristiana hereva de les tradicions hel·lenística i romana. Però també una regió d’intercanvi i expansió, més que no pas receptora d’invasions. Els estats formats a l’Edat Mitjana, la redescoberta dels clàssics al Renaixement, la Il·lustració i l’exaltació de la Raó, la Revolució Industrial, els moviments obrers, les dues guerres mundials... han donat lloc a l’Europa que coneixem.
La segona meitat del segle XX ha estat una època de prosperitat però ara estem davant d’un “cataclisme ideològic, econòmic i social” i, és per aquest motiu, que cal reinventar Europa. Primer de tot, essent conscients que el món actual és globalitzat, interconnectat i compartimentat. Davant d’aquesta realitat cal recórrer al pensament complex. Aquest implica la reflexió, l’assumpció de la inabastabilitat del coneixement per comprendre-ho tot, el reconeixement de la incertesa, aprendre a gestionar el risc i l’adaptació contínua perquè les decisions i els processos s’alimenten mútuament. Per tant, serà menester plantejar-se nous objectius, alguns d’inimaginables actualment, i un perpetu estat d’alerta, autocrítica i anàlisi.
Però la Unió Europea no és així. És una estructura sorgida per donar resposta al món industrial i amb alts nivells de burocratització, més que no pas dotada d’una modularitat flexible adaptable a l’economia del coneixement. Aquest és el que ja es preveia que podria ser un argument a favor dels anomenats euroescèptics, amb la conseqüent confirmació de les eleccions del maig passat. Marc Guerrero creu errònia aquesta posició i com a “patriota europeu” proposa canviar i adaptar Europa a les noves necessitats més que no pas renunciar a aquest projecte comú.
El text sembla que estigui escrit amb l’objectiu de fer-nos prendre consciència del temps que ens ha tocat viure i quina és la actitud, tan individual com col·lectiva, que hem de prendre. En algun moment pot arribar a ser angoixant doncs el reconeixement que estem en un moment de grans canvis pot generar moltes inseguretats. Està segur d’ell mateix però potser li hauríem de retreure que la inestabilitat genera dificultats d’adaptació i que conviure amb ella va molt més enllà de canviar els plans d’estudis d’escoles i universitats. És quelcom vital, però hi estem genèticament capacitats? En aquesta línia, Zugmunt Bauman ens alerta que “el que diferencia l’agonia actual que suposa l’elegir de les incomoditats que sempre han turmentat l’Homo eligens és el descobriment o la sospita de què no hi ha regles preestablertes ni objectius universalment aprovats cap on apuntar”.
Per altra banda, en el text tampoc es donen solucions. Aquestes es deixen entreveure per a més endavant. Possiblement ens proposarà una nova obra on concretarà les seves propostes i orientacions. Segur que estaran ben documentades i justificades, com tot el que aquí ha escrit. Estarem doncs alerta a les novetats perquè ens calen pensadors que parlin clar, amb bagatge i sense simplificar.
