Desig de xocolata
Autora: CARE SANTOS
ISBN: 978-84-9708-263-1
Editorial: Planeta
Pàgines: 432
Any edició: 2014
ISBN: 978-84-9708-263-1
Editorial: Planeta
Pàgines: 432
Any edició: 2014
Comentari
Aquesta novel·la combina episodis de la història de la
xocolata amb tres històries romàntiques diferents en uns contextos que es mouen
entre el darrer quart del segle XVII i el primer del XXI. Amb salts que fan
veure que, malgrat l’evolució continuada dels fets, hi ha moments i èpoques que
són fonamentals i tenen unes característiques i uns trets que en són
paradigmàtics. En aquesta novel·la els moments són triats a partir d’esdeveniments
clau que tenen a veure amb la protagonista al voltant de la qual es desenvolupa
tot l’argument. I aquests esdeveniments ens mostren que el paper de la dona ha
canviat molt en tot aquest temps.
Molt ben trenada, es recolza en una redacció molt fluïda i
unes intrigues que ens atrapen. També hi ha algunes incògnites no resoltes que
fan volar la imaginació però que alhora treuen embolics i giragonses
innecessàries a la trama. A Desig de
xocolata podríem canviar-li el títol i dir-ne Passió de xocolata. I és que l’autora, Care Santos (Mataró 1970),
ens transmet una autèntica estima per aquest producte elaborat a partir del
cacau. Alhora ens presenta unes històries d’amor on l’entrega a l’altre és
total. Però aquest altre no té perquè ser qui sembla... I és que si la xocolata,
i també l’amor, té molts matisos, aromes i ingredients secrets. Però sempre és
agradable de prendre en petits glops: cada dia una dosi.
L’obra va ser guanyadora del XXXIV Premi Ramon Llull de
Narrativa (2014) i Pere Gimferrer, membre del jurat, va qualificar-la de souplesse (traduïda del francès per ell
mateix com a fluïdesa). Una fluïdesa
que ve donada del fet que segona la pròpia autora “m’agrada explicar la
història a partir de les petites coses i la xocolata és una d’aquestes petites
coses que em donen l’excusa per parlar de la gran història” (Josep Massot a LaVanguardaia del 30 de gener de 2014). El llibre ens revela que Barcelona és una
de les capitals de la xocolata i, segons recull Vilaweb, Santos es va plantejar
l’obra quan “mentre treballava en una altra novel·la, va conèixer la història
d'un xocolater barceloní que va atreure mitja Europa amb un nou enginy que
solidificava la xocolata”.
Totalment d’acord amb David Fajorda de La Finestra Digital per
a qui “el llibre millora a mesura que avança i que la tercera part és la millor
a tots els nivells”.
Una molt bona lectura per aquest estiu. La calor no ens aturarà
el desig d’acompanyar el pas de les pàgines amb sorbets d’una xicra (prop de
125 ml) de l’espès beuratge fumejant.
