Pàgines

diumenge, 7 de desembre del 2014

Córrer sense por

Córrer sense por
Giuseppe Catozzella
ISBN: 978-84-942350-3-0
Sembra llibres

Comentari


Diem que dels llibres en podem obtenir moltes coses: entreteniment, aprenentatge, conscienciació, emocions, descoberta de noves realitats... Doncs la història de la Samia ens ofereix tot el que podem esperar d’una bona història. Escrit amb una intensitat narrativa que ens submergeix en una vida apassionant. Diferents motivacions poden dur-nos a córrer: fugir, arribar abans o el plaer de la superació d’un mateix a l’esport. Aquí la història comença amb l’esport però quan realment caldrà córrer flaquejaran les forces i no podrà ser.
Samia Yusuf Omar va saltar a la fama als Jocs Olímpics de Pequín 208 quan en una cursa dels 200 metres llisos va quedar notablement enrere de les altres atletes. La segona vegada que va ocupar les portades de la premsa internacional va ser degut a la seva mort intentant arribar en pastera a les costes italianes de Lampedusa. Ara el llibre de Giuseppe Catozzella fa que l’atleta canviï la secció d’esports per la de cultura, on la crítica li ha dedicat elogis. A Itàlia aquesta commovedora història ha ocupat els primers llocs de les llistes de vendes.
El llibre comença en un Mogadisco (Somàlia) en guerra i té el punt àlgid a la Pequín olímpica. A partir d’aquí hi haurà un recorregut cap a un somni però els somnis són molt difícils d’executar quan manca la llibertat. I l’absència de la llibertat no és més que el reflex d’un entorn dominat per les pors. Aquestes són el resultat de persones sense escrúpols que traeixen la humanitat i ells mateixos per tal de tenir una posició de domini.
Sensibilitat enfront de l’abús. Esforç per sobreviure als sense sentits de la guerra. La recerca de la pau que en aquesta novel•la es transforma en aconseguir lluitar per un or olímpic. La passió de l’esport traslladada a la passió per viure. Una novel•la que ens apropa a l’Àfrica i que ens revela quant desitjada pot ser Europa o, si més no, el que Europa com a context polític, social i econòmic representa.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Resposta a les cartes al director de l'alumnat de 1r ESO de l'Escola Joan Pelegrí

[L'alumnat de 1r ESO C i F de l'Escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs varen fer una activitat de llengua consistent en escriure cartes al director. En elles exposaven els seus punts de vista sobre l'escola i donaven opinions sobre aspectes de possible millora. Aquesta és la resposta que els vaig donar.]


Benvolguts/des alumnes de 1r ESO C i F

 
Primerament, agrair-vos el temps que heu dedicat a la redacció de les cartes que han motivat que ara vingui a donar-vos algunes respostes. També voldria reconèixer a la vostra professora, la Paquita Planas, el treball que fa amb vosaltres i m’agradaria que fóssiu conscients de la importància que per vosaltres mateixos té la seva dedicació, així com la de la resta del professorat. També us demano disculpes per haver trigat en respondre-us.

Estaria bé que em presenti una mica, més enllà de la imatge que podeu tenir de mi com a director de l’escola. Sóc professor d’aquest centre des de fa 16 anys i actualment imparteixo classes a dos grups de Física i Química a 4t d’ESO i un grup de Física de 2n de Batxillerat. Aquest és el quart curs que exerceixo la direcció de i dins el procés d’elecció democràtica dels càrrecs, enguany altres companys podran optar a agafar el relleu. El color que més m’agrada és el turquesa, no tinc animals a casa i per esmorzar prenc fruita i llet amb cereals.

De les cartes que m’heu adreçat puc treure algunes conclusions. La primera és que esteu a gust aquí i que esteu sorpresos per les dimensions d’aquesta institució. En aquest edifici convivim 39 grups-classe i uns 1200 alumnes. Una convivència que es basa en el lideratge del professorat i en la vostra col•laboració. Conviure és viure en conjunt però un conjunt té unes relacions internes: per això el tot sempre és més que la suma de les parts.

Un tema que destaca entre els vostres neguits és la gestió de la temperatura. Demaneu aire condicionat a les aules per reduir la color i per disminuir el nivell de soroll dels ventiladors. Però la instal•lació d’aire condicionat a totes les aules és quelcom molt complex i costós: no perquè els equips i l’energia siguin cares sinó també perquè les conduccions de l’aire mitjançant tubs requereix importants canvis estructurals a l’edifici. Els ventiladors haurien d’ajudar a pal•liar les incomoditats tèrmiques; si el seu funcionament provoca distorsions sonores és qüestió que ho notifiqueu al professorat per a què aquest ho comuniqui als tècnics de manteniment.

Aquests tècnics de manteniment i personal de neteja són els que fan que l’escola sigui l’espai agradable on reconeixeu trobar-vos. Voldria destacar-vos l’important esforç en manteniment d’instal•lacions que es fa a la nostra escola i que podreu contrastar si visiteu altres centres educatius. Tenim ordinadors i equips de projecció a les aules, estem incorporant pissarres digitals, pintem les parets per tenir un millor ambient de treball, canviem els llums per uns de més eficients, restaurem taules, cadires i altre mobiliari, revisem les instal•lacions elèctriques, d’aigua i gas per a què siguin fiables i segures, fem manteniment preventiu, millorem l’estalvi energètic... Tot això no seria possible i no donaria els resultats esperats si no ho tractem amb cura o algú ho malmetés intencionadament. Novament ens apareix la responsabilitat de cadascú de vosaltres per aconseguir un millor benestar comú.

Altres coses que em comenteu i que tenen fàcil solució són disposar de més pilotes al pati o que a les classes hi hagi més guixos. Per contra, és impossible reduir el nombre d’hores setmanals de classe o dedicar més temps a aquelles matèries que més us agraden. Entenc que no totes us plaguin amb la mateixa intensitat però si voleu ser feliços us diria que gaudiu amb allò que feu. Somiar està bé i és bonic; però estar content amb les petites coses del dia a dia és molt millor que esperar un gran èxit en un incert moment futur. Això és patir i angoixar-se. Tingueu clar on voleu arribar i esforceu-vos per anar-hi i penseu que qualsevol entrebanc no és més que un petit repte, la superació del qual serà un triomf.

M’acomiado doncs, animant-vos a seguir amb empenta aquesta nova etapa acadèmica. Sou davant els darrers 4 anys d’ensenyament obligatori però ja veureu com a la vida hi ha moltes coses per aprendre i una bona escola com la nostra és un lloc fantàstic per encaminar-vos cap a un futur amb millors expectatives.

Recordar-vos que tot l’equip de professionals de l’Escola Joan Pelegrí treballem amb tota la nostra il•lusió per aconseguir el màxim de vosaltres mateixos i que sempre estarem al vostre costat per escoltar-vos, ajudar-vos, orientar-vos... Quan ho desitgeu veniu i en parlem: les portes són obertes i les orelles atentes.

Molt cordialment.





Víctor Ranera i Martín
Director de l’Escola Joan Pelegrí