Avui inicieu un nou curs. Però també comenceu una nova etapa de la vostra vida acadèmica que ve marcada per una major especialització dels aprenentatges. El saber sovint es dibuixa com un gran arbre que té moltes branques, de les quals en pengen branquillons. És un procés continu de creixement i ramificació. La solidesa de les arrels fa que tot el conjunt llueixi ferm a l’horitzó. I també que aguanti les envestides, que de tant en tant n’hi ha alguna. Aquesta major especialització del coneixement la visualitzareu aquí a l’escola en l’augment del nombre de professorat que tindreu.
Però per a què l’arbre creixi li cal aigua. Aquest quotidià compost químic és comú per a totes les branques i ha d’arribar fins l’extrem més allunyat perquè no es debiliti i sigui presa dels atacs de les malures. El que per a l’arbre és l’aigua per a les persones és la justícia. Sense justícia no hi ha coneixement que valgui. I de la justícia depenen altres valors: la pau, el respecte, l’amistat... Us voldria demanar que feu créixer el vostre coneixement, és a dir, que floreixin boniques flors i poderoses fulles a les puntes de la vostra vida però que no us oblideu de fer-hi arribar aigua. Sense aquest líquid bàsic les flors es marceixen i les fulles cauen, tal com passa si trenqueu les tiges. Sigueu doncs justos i lluiteu per la justícia, que no arriba sola i s’ha d’anar a buscar i cuidar.
I vinculant l’aigua i la justícia haureu vist aquest estiu a les notícies com el mar no sempre simbolitza l’espai d’unió entre dues ribes. Les imatges de milers de persones fugint de les guerres, la fam, les desgràcies naturals... ens recorden la situació relativament confortable en la que nosaltres ens trobem. Aquesta situació de privilegi ens hauria d’obligar a prendre més consciència del patiment dels altres.
No només veiem sofriment en altres països i contextos. Fa uns deia s’alertava que un terç dels nens i nenes, nois i noies de menys de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa. I això passa a Catalunya! Per tant, cal ser conscients que el món on vivim ens planteja molts reptes als quals fer front. Ara se us demanen virtuts com flexibilització, adaptabilitat o mobilitat. Fixeu-vos que aquestes es contradiuen amb el que abans us deia quan feia el símil de l’arbre: especialització, estabilitat i continuïtat.
Aquests xocs seran un tret distintiu de la vostra vida. Confrontar situacions i decidir. Des de l’escola ens comprometem a educar-vos per saber destriar amb arguments humans. A ser crítics en el sentit de tenir prou coneixements i valors per seleccionar la millor opció. Criticar deriva de criteri. I només té criteri qui està format i és persona.
Ja per acabar, desitjo que la integració amb els nous companys i companyes, professorat i altre personal de l’escola sigui ràpida i satisfactòria. Espero que us sentiu a gust. Que podeu anar pels llocs dient amb orgull “sóc del Pelegrí”. I també m’agradaria que en acabar aquesta etapa valoreu positivament la nostra feina. Hi posarem tot de part nostra però la vostra col·laboració és essencial. Eduquem en un ambient educat.
Gràcies i bon curs.
