Benvinguda alumnat 1r d'ESO 2017-2018 a l'Escola Joan Pelegrí

Benvolguts i benvolgudes alumnes de 1r d’ESO

[Presentacions]

El primer que vull fer ara és donar-vos les gràcies per estar aquí, a la Secundària de l’Escola Joan Pelegrí. Les vostres mares i els vostres pares han confiat que siguem nosaltres aquells qui guiem la vostra educació i formació acadèmica durant, com a mínim, els propers quatre cursos. Esperem estar doncs a l’alçada d’aquest important repte. De ben segur que la nostra experiència desenvolupada al llarg d’una tradició educativa de 113 anys, juntament amb una il·lusió i empenta per fer bé la nostra feina hi ajudaran. Però els veritables protagonistes d’una escola sou vosaltres: els nois i noies que a partir d’avui tornareu a omplir amb la vostra energia els espais d’aquesta escola. Ésser els protagonistes també és una responsabilitat de la qual heu de ser conscients i que a l’edat que ara teniu se us ha de fer present.

El vostre tarannà serà la guia que marcarà l’esdevenir de les classes. Avui veniu amb il·lusió per descobrir que us deparà aquest curs: quin serà l’equip de professorat, com seran els companys i companyes de classe, quina és la dinàmica de l’escola, què aprendrem... Les escoles són espais alegres i amb aquesta idea hauríeu de venir cada dia. Quan culmineu aquests 4 anys de l’ESO haureu avançat en tots els sentits: ja no us reconeixereu com a nens i nenes. Aquest canvi és una evolució que heu d’afrontar amb coratge. Els reptes de la societat del segle XXI són nombrosos i complexos. Davant d’ells no us heu d’espantar sinó tot el contrari, assumir que durant la vostra etapa escolar anireu construint un coneixement sobre la realitat que us permetrà anar molt més enllà, és a dir, avançar per iniciativa pròpia i fer front a reptes que ara ni tan sols imagineu. M’agradaria esmentar com un dels reptes d’aquest temps la convivència en un món global. Durant aquest darrer mes hem vist violència als nostres carrers i contemplem com els dirigents polítics no són capaços d’entendre’s. Ajudeu a la convivència.

Trobareu moltes altres reptes a les Ciències Socials i Experimentals, les Matemàtiques, les Llengües, les Expressions artístiques... Cadascú de vosaltres ha de trobar el seu. El professorat que tindreu durant aquests anys segur que us inspirarà un camí. Un professorat que enguany ha tornat a mostrar l’estima per la seva feina tot introduint important innovacions pedagògiques a les classes que avui comencem. Deixeu-me esmentar el treball per projectes interdisciplinars, la introducció de nous instruments d’avaluació, l’actualització de continguts, la utilització de noves metodologies de presentació de treballs...

Finalment, emfatitzar el paper dels tutors i tutores que us acompanyaran. Són la vostra persona de referència a l’escola: aquella persona a qui heu de recórrer quan la necessiteu i que podeu tenir la garantia que quan la cerqueu hi serà. Ells i elles treballant en col·laboració amb l’equip de coordinació.

Sentiu-vos a gust i gaudiu d’aquesta nova etapa. Nosaltres us acompanyarem!

Text presentació XXI Premis Ciència, Tecnologia i Medi Ambient

Benvolguts i benvolgudes alumnes, professorat i personal de l’escola, pares i mares, representants del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs i Dr David López Ribas

Obrim ara l’acte de lliurament dels XXXIa Premis Ciència, Tecnologia i Medi Ambient. He començat les meves paraules donant-vos la benvinguda però m’agradaria afegir un reconeixement a la feina que tos i cadascú de vosaltres ha fet. I vull reconèixer la vostra dedicació a partir d’un valor que cada cop està més en alça: la perseverança.

I com la ciència, a banda d’expressar-se en llenguatge matemàtic, deu molt a l’evolució a la comunicació oral i escrita, ara farem un gest cap a l’etimologia. Perseverança prové de la composició del prefix llatí per- (completament) amb l’adjectiu sevérus (greu, agut). És a dir, estem parlant de la d’estar completament dedicat a quelcom. Aquesta actitud és l’adequada en el treball científic però també a les vostres vides.

No confoneu perseverança amb tossuderia. La primera té una categoria ètica que li atorga reconeixement, esforç, empenta per aconseguir uns objectius... És l’actitud dels científics: la reflexió personal i la col·laboració activa en l’equip de treball, la recerca, l’empenta per trobar la solució, el caure i tornar-se a aixecar... La satisfacció que l’esforç dedicat ens ha enriquit. Valorar el procés més que el resultat.

Però com ja he dit abans, aquest valor ens és útil en altres àmbits. L’endemà de pensar que us diria avui per presentar aquest acte un diari del nostre país dedicava un suplement a la perseverança i incloïa exemples de persones perseverants que han destacat en diversos camps que anaven des de les ONGs fins la ciència.

L’esforç que avui reconeixem en aquest acte és el fruit d’una actitud del treball de l’alumnat i del professorat. Públicament es guardonen els alumnes però d’amagat cadascun dels professors aquí presents dibuixa un somriure quan és distingit un treball fet a la seva aula.

El nostre convidat segur que ens donarà també un exemple del valor de la perseverança en el seu camp professional. El Dr López és consultor en desenvolupament preclínic de fàrmacs a l’empresa Innoqua Toxicology Consultants S.L. Ens farà una xerrada que du per títol Desenvolupament d’un fàrmacs: un llarg i complicat camí des dels estudis amb models animals fins a les proves en pacients.

Gràcies a tots per ser aquí.

Benvinguda alumnat de 1r ESO del curs 2016-2017

Benvolgudes i benvolguts alumnes
 

Comenceu ara un nou curs d’una nota etapa educativa, l’ESO. Escola nova, molts companys a conèixer i moltes preguntes que aniran responent-se durant els propers dies. Desitjo que us vagi molt bé: com a escola, és a dir, el professorat, el personal de manteniment i secretaria i altres persones de suport, posarem tot de part nostra perquè així sigui. Ara bé, l’èxit d’aquesta etapa és a les vostres mans: tant a nivell individual com col·lectiu.

Els professores i professores som persones expertes en les nostres especialitats, que vam triar ja fa un bon grapat d’anys en funció dels nostres interessos. Hem decidit dedicar-nos a l’ensenyament per diversos motius. Però per damunt de tot està el desig de contribuir a construir el vostre futur. Estimem les nostres matèries perquè els hi hem dedicat hores d’estudi en escoles o universitats, d’aprofundiment a través de lectures, visites o treball personal, de recerca de quina és la millor estratègia de transmetre-la, pensant quines són les preguntes més escaients que us despertaran la curiositat i les ganes d’aprendre... Però els docents passem moltes hores amb vosaltres i, per tant, també hem de tenir uns valors i una manera de fer que us transmetin aquells principis que tan desitgem a la nostra societat: pau, justícia, solidaritat, respecte a les persones i l’entorn...

Però una escola no és només una col·lecció de bons professors. L’ensenyament no té sentit sense l’aprenentatge. I aquí és quan vosaltres sou els protagonistes: els alumnes sou qui doneu sentit a qualsevol institució educativa. Alumnes que veniu a aprendre. Però aquí sorgeixen un seguit de preguntes que no sempre és fàcil respondre. Què vol dir aprendre? Per què aprendre? Em servirà a la vida allò que fem a l’escola? I moltes d’altres. Us intentaré donar ara algunes idees que espero que us animin a aprendre.

Aprendre vol dir ser millors. Si aprenem vol dir que desenvolupem les nostres intel·ligències. Faig servir el plural expressament. Dins vostre no hi ha una única intel·ligència sinó la interconnexió de diverses: lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista. Algunes d’elles pot semblar-vos que van lligades de manera clara amb matèries com ara la llengua, les matemàtiques, la música i l’art. Però això seria reduir les intel·ligències a l’adquisició de coneixements i habilitats. Les paraules més estranyes que us he dit són intel·ligència interpersonal i intrapersonal; ambdues tenen a veure amb el saber estar: tan individualment com en grup. Això també s’aprèn a l’escola, malgrat que aquest no és l’únic lloc on fer-ho. La vostra família, el vostre entorn més proper d’amics i coneguts, el barri, els mitjans de comunicació, els continguts que consulteu a internet... també us eduquen. Trobareu missatges contradictoris i, per tant, seleccionar i filtrar aquells que voleu defensar us responsabilitat que configurarà com sereu d’adults.

Teniu un repte per davant i heu d’encarar-lo amb il·lusió i dedicació. Es pot aprendre sense fer res? Sí, però és un aprenentatge superflu: les capacitats que adquiriu són febles i els valors molt pobres. Si fa uns anys el repte de la societat era l’alfabetització universal (que tothom sàpiga llegir, escriure i comptar) el futur demana aprenentatges profunds, els quals inclouen uns valors sòlids. És el vostre repte és tridimensional: ampli (vuit intel·ligències a desenvolupar o més de 10 matèries a superar), llarg (esteu en un graó d’una escola que no s’acabarà mai) i alt (podeu arribar a nivells molts elevats de competència).

Sigueu valents i valentes. La construcció de la vostra persona és a les vostres mans. Heu deixat l’escola dels petits: esteu ja a l’escola que us du a la vida plena.

No defalliu.

Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015

Text de la presentació de l'acte de lliurament dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015 de l'Escola Joan Pelegrí

[Benvinguda]

Normalment cada any quan presento aquest acte recordo la importància de la Ciència, la Tècnica i el Medi Ambient per a una societat desenvolupada com la nostra. Recorro a efemèrides o fets rellevants per donar força a les meves paraules. I també he destacat sempre que les Ciències i la Tecnologia són motors que no s’aturen però que necessiten de vectors que els guiïn: un d’aquests és el conjunt de valors que representa el Medi Ambient.
Qualsevol disciplina acadèmica i professional no avança si no es treballa des de la base. Sovint oblidem que cal despertar l’interès, en aquest cas per les qüestions científiques i tècniques, i que és important donar uns bons fonaments per poder comprendre aquest gran edifici que és el saber.
Avui m’agradaria reconèixer el treball dels docents de la nostra escola que s’esforcen dia a dia per fer que la Biologia, Tecnologia, la Química, la Informàtica, la Geologia, la Física... estimulin l’esperit científic. Enguany aquest treball es veu de manera evident en els nous laboratoris de Ciències, en la important aposta per la Robòtica Educativa, en la introducció del llibre digital a 1r i 2n d’ESO, l’actualització dels continguts de les matèries de Tecnologia –més enllà dels canvis curriculars que la normativa dicta-... Però no tot és sempre tan evident.
Canviar vol dir adaptar-se. I per adaptar-se cal un esforç. Aquest treball és el que ara m’agradaria agrair i del qual us voldria fer coneixedors. Les hores de planificació, l’assistència a cursos i jornades de formació, les reunions d’actualització de materials, el treball personal a casa robant hores al temps lliure... Ser professor o professora és estar al dia: estudiar per ensenyar a estudiar, aprendre per ensenyar a aprendre, esforçar-se per ensenyar a esforçar-se.
El valor de la feina ben feta. Els treballs que aquí premiem i molts altres que no han arribat a la fase final són el reflex que darrera d’un bon alumne hi ha un gran professor o professora. Gràcies als meus companys i companyes per la vostra feina. No defalliu: les llavors que avui sembreu algun dia germinaran i floriran. Potser no ho veurem però les fermes tiges solcaran l’horitzó.

Benvinguda alumnat 1r d’ESO

Benvinguts i benvingudes a la Secundària de l’Escola Joan Pelegr
 

Avui inicieu un nou curs. Però també comenceu una nova etapa de la vostra vida acadèmica que ve marcada per una major especialització dels aprenentatges. El saber sovint es dibuixa com un gran arbre que té moltes branques, de les quals en pengen branquillons. És un procés continu de creixement i ramificació. La solidesa de les arrels fa que tot el conjunt llueixi ferm a l’horitzó. I també que aguanti les envestides, que de tant en tant n’hi ha alguna. Aquesta major especialització del coneixement la visualitzareu aquí a l’escola en l’augment del nombre de professorat que tindreu.

Però per a què l’arbre creixi li cal aigua. Aquest quotidià compost químic és comú per a totes les branques i ha d’arribar fins l’extrem més allunyat perquè no es debiliti i sigui presa dels atacs de les malures. El que per a l’arbre és l’aigua per a les persones és la justícia. Sense justícia no hi ha coneixement que valgui. I de la justícia depenen altres valors: la pau, el respecte, l’amistat... Us voldria demanar que feu créixer el vostre coneixement, és a dir, que floreixin boniques flors i poderoses fulles a les puntes de la vostra vida però que no us oblideu de fer-hi arribar aigua. Sense aquest líquid bàsic les flors es marceixen i les fulles cauen, tal com passa si trenqueu les tiges. Sigueu doncs justos i lluiteu per la justícia, que no arriba sola i s’ha d’anar a buscar i cuidar.

I vinculant l’aigua i la justícia haureu vist aquest estiu a les notícies com el mar no sempre simbolitza l’espai d’unió entre dues ribes. Les imatges de milers de persones fugint de les guerres, la fam, les desgràcies naturals... ens recorden la situació relativament confortable en la que nosaltres ens trobem. Aquesta situació de privilegi ens hauria d’obligar a prendre més consciència del patiment dels altres.

No només veiem sofriment en altres països i contextos. Fa uns deia s’alertava que un terç dels nens i nenes, nois i noies de menys de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa. I això passa a Catalunya! Per tant, cal ser conscients que el món on vivim ens planteja molts reptes als quals fer front. Ara se us demanen virtuts com flexibilització, adaptabilitat o mobilitat. Fixeu-vos que aquestes es contradiuen amb el que abans us deia quan feia el símil de l’arbre: especialització, estabilitat i continuïtat.

Aquests xocs seran un tret distintiu de la vostra vida. Confrontar situacions i decidir. Des de l’escola ens comprometem a educar-vos per saber destriar amb arguments humans. A ser crítics en el sentit de tenir prou coneixements i valors per seleccionar la millor opció. Criticar deriva de criteri. I només té criteri qui està format i és persona.

Ja per acabar, desitjo que la integració amb els nous companys i companyes, professorat i altre personal de l’escola sigui ràpida i satisfactòria. Espero que us sentiu a gust. Que podeu anar pels llocs dient amb orgull “sóc del Pelegrí”. I també m’agradaria que en acabar aquesta etapa valoreu positivament la nostra feina. Hi posarem tot de part nostra però la vostra col·laboració és essencial. Eduquem en un ambient educat.

Gràcies i bon curs.

20 mestre, 1 vall

20 mestre, 1 vall
Un retrat de la Cerdanya fet a partir dels records i les experiències del professorat
ISBN: 978-84-942504-4-6
Edicions Salòria. Lleida, 2014

Comentari

Aquesta obra és una aproximació etnogràfica a la Cerdanya que, a primer cop d’ull, crida l’atenció per la seva originalitat. No ens decep: és un bon recorregut per les escoles ceretanes de la mà dels seus mestres i professons. A vint d’ells se’ls ha triat perquè exposin com ha evolucionat la comarca i la seva feina durant els darrers anys. És cert que aquest punt de vista té cert biaix cap a la professió docent però també és cert que els bons ensenyants vinculen el treball a l’aula amb el territori. L’entrada del túnel del Cadí i la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) són els dos canvis més importants que ha viscut el món educatiu de la Baixa Cerdanya en aquests darrers 35 anys. A l’Alta Cerdanya les bressoles han patit pel poc recolzament institucional.

Històricament la Cerdanya era una comarca incomunicada (o mal comunicada) amb la resta de Catalunya i dedicada majoritàriament a l’agricultura, especialment els sectors ramaders i làctic. La dificultosa Collada de Toses i el lent ferrocarril mantenien allunyat el turisme de masses. Ara bé, la construcció del túnel del Cadí (1984) va permetre una ràpida comunicació amb l’Alt Berguedà i, per extensió, amb la resta del territori català. Això va comportar que es comencés a percebre la Cerdanya com un lloc de vacances, provocant d’aquesta manera un boom de la construcció de segones residències.

Aquest fenomen edificatiu va durar fins ben bé l’any 2010. Canvis en el paisatge dels diferents pobles i un gruix migratori important. Les escoles que fins aleshores eren petites i unitàries (un grup, o molt estirar dos, amb tots els alumnes) passen a requerir més espais i instal·lacions. El nou alumnat tenia procedències diverses, tan nacionals com d’arreu del món (majoritàriament Sud-Amèrica i països de l’Est d’Europa) i varen ser necessàries adaptacions per atendre’l adequadament.

Paral·lelament l’any 1990 va aprovar-se la LOGSE que introduïa la figura del mestre especialista (Música, Educació Física i Anglès), escurçava la Primària fins als 12 anys, enviava els nois i nois a l’institut obligatòriament fins els 16 anys (ESO), reformulava la formació professional... Aquests canvis varen implicar reubicació d’alumnat, reorganització dels equips de professorat, construcció de noves escoles i adaptacions de les ja existents...

Alhora una forta reglamentació de l’activitat educativa ha estat un entrebanc a l’espontaneïtat. Es perd llibertat d’acció per guanyar en condicions de treball. Els autors de més recorregut comenten amb satisfacció i cert grau d’enyorança com fa anys la feina estava completament integrada dins la vida privada. Ara hi ha distància, la feina continua sent important però els mestres són un més dins el poble. S’ha perdut una dedicació plena a canvi d’un treball més burocràtic.

L’obra es divideix en 18 relats, és a dir, la majoria estan escrits individualment i un parell d’ells ho han estat a dues mans. En algun es dóna també la veu als exalumnes. Això fa que la lectura del llibre tingui alguns alts i baixos o que en algun moment es faci repetitiva. Però, per damunt de tot, el treball és molt engrescador i mostra la il·lusió, la dedicació i l’empenta dels docents. Aquesta és una excel·lent manera d’abraçar de soca-rel el nostre país.

Mentre passava les vacances d’estiu les escoles i els mestres m’han guiat per valls i cims, places i carrers, nevades i colors de la tardor... Literalment, com un llibre obert. Emportem-nos quelcom més que fotografies d’una estada a la Cerdanya.

Sobre l'article Escoles a l'aparador

Sobre l'article Escoles a l'aparador de Xavier Besalú publicat a Diari de l'Educació


Agraeixo el resum que es fa dels trets que les escoles destaquen en els diferents suplements promocionals de la premsa escrita (n’he vist a l’Ara, La Vanguardia i El Periódico). Sovint, allò que ressalten les escoles respon més al que les famílies esperen d’elles que no pas al que els docents o el sentit pedagògic faria ressaltar. Això té aspectes bons i dolents. Per una banda, les escoles hem après a donar una resposta més ajustada a allò que s’espera d’elles. Alhora té l’inconvenient que no hi hagut un debat seriós al respecte i sembla que les preferències responen més a la impulsivitat que a la reflexió.

Aquesta divergència entre el millor pedagògicament i social per una banda, i allò que les famílies esperen de l’educació dels seus fills i files respon també al fet que la informació al voltant de l’ensenyament que es publica als medis pateix un fort biaix. Aquesta es centra més en la crítica que no pas en destacar els punts forts de les nostres institucions escolars. A més, estan els eixos de treball del Departament d’Ensenyament promociona explícitament.
Per exemple, els següents temes són freqüents en qualsevol conversa al voltant de l’educació:

• Força notícies sobre els nois i noies tenen a veure amb les conductes que posen en risc la seva salut o el seu èxit acadèmic. Això du a destacar l’educació en valors.
• Reiteradament es parla de l’anomenat fracàs escolar i de l’índex d’abandonament escolar prematur. Per tant, es capgira el llenguatge i es mira cap una altra banda tot parlant de l’èxit educatiu.
• La innovació educativa és destaca com un tret rellevant però gairebé mai es reflexiona sobre si tota innovació és bona i el fet que hi ha estratègies d’ensenyament-aprenentatge que poden semblar arcaiques però els resultats de les quals són prou bons.
• Hi ha molt discurs al voltant de les suposades bonances de la introducció de les TIC a l’aula però gairebé mai es parla que aquestes per si soles no resolen res. La tecnologia ha de ser un recurs més i no l’únic recurs.
• Actualment es parla molt del treball en competències i de la necessitat per al món laboral de tenir hàbit i capacitat per al treball en equip.
• Els altres dos puntals al voltant dels quals gira part del debat és la innovació i l’emprenedoria.  Difícils d’assolir per art de màgia perquè requereixen d’esforç, dedicació i molts coneixements previs.

A l’hora de triar escola les famílies molt sovint pregunten i es preocupen per:

• Quin nivell és el nivell d’Anglès amb el acaben els alumnes. El fet de disposar d’un sistema estandarditzat de nivells de referència ajuda a intentar objectivar la resposta.  Sembla que aquesta llengua és, fins i tot, més important que la materna.
• Els serveis escolars com ara acollida matinal, menjador, extraescolars...
• Els resultats a les proves objectives com ara les PAU (selectivitat).

A títol informatiu, donant un cop al portal Família i escola del web del Departament d’Ensenyament els titulars són a data d’avui (16-2-2015):

• Xarxes socials.
• El 76% dels menors de 14 anys utilitzen habitualment WhatsApp .
• Un consum elevat de begudes energètiques pot comportar riscos per a la salut dels fills.
• Cal acompanyar els fills des de ben petits en l'ús de tauletes i mòbils.
• Els nens i joves que fan més esport gestionen millor l'estrès i l'ansietat .
• L'11% de les adolescents catalanes està en risc de patir anorèxia o bulímia.

El món de la publicitat parla molt sovint de sensibilitats i d’aconseguir satisfacció. Per tant, cada centre educatiu és lògic que emfatitzi allò que el fa destacar i que creu que atraurà al seu públic objectiu. No entre en si és convenient o no l’existència d’un sistema estandarditzat de valoració d’escoles i instituts, però la seva existència objectivaria la comparació. També tindria l’inconvenient de focalitzar només alguns aspectes de la important feina de mestres i professorat.

Córrer sense por

Córrer sense por
Giuseppe Catozzella
ISBN: 978-84-942350-3-0
Sembra llibres

Comentari

Diem que dels llibres en podem obtenir moltes coses: entreteniment, aprenentatge, conscienciació, emocions, descoberta de noves realitats... Doncs la història de la Samia ens ofereix tot el que podem esperar d’una bona història. Escrit amb una intensitat narrativa que ens submergeix en una vida apassionant. Diferents motivacions poden dur-nos a córrer: fugir, arribar abans o el plaer de la superació d’un mateix a l’esport. Aquí la història comença amb l’esport però quan realment caldrà córrer flaquejaran les forces i no podrà ser.
Samia Yusuf Omar va saltar a la fama als Jocs Olímpics de Pequín 208 quan en una cursa dels 200 metres llisos va quedar notablement enrere de les altres atletes. La segona vegada que va ocupar les portades de la premsa internacional va ser degut a la seva mort intentant arribar en pastera a les costes italianes de Lampedusa. Ara el llibre de Giuseppe Catozzella fa que l’atleta canviï la secció d’esports per la de cultura, on la crítica li ha dedicat elogis. A Itàlia aquesta commovedora història ha ocupat els primers llocs de les llistes de vendes.
El llibre comença en un Mogadisco (Somàlia) en guerra i té el punt àlgid a la Pequín olímpica. A partir d’aquí hi haurà un recorregut cap a un somni però els somnis són molt difícils d’executar quan manca la llibertat. I l’absència de la llibertat no és més que el reflex d’un entorn dominat per les pors. Aquestes són el resultat de persones sense escrúpols que traeixen la humanitat i ells mateixos per tal de tenir una posició de domini.
Sensibilitat enfront de l’abús. Esforç per sobreviure als sense sentits de la guerra. La recerca de la pau que en aquesta novel•la es transforma en aconseguir lluitar per un or olímpic. La passió de l’esport traslladada a la passió per viure. Una novel•la que ens apropa a l’Àfrica i que ens revela quant desitjada pot ser Europa o, si més no, el que Europa com a context polític, social i econòmic representa.

Resposta a les cartes al director de l'alumnat de 1r ESO de l'Escola Joan Pelegrí

[L'alumnat de 1r ESO C i F de l'Escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs varen fer una activitat de llengua consistent en escriure cartes al director. En elles exposaven els seus punts de vista sobre l'escola i donaven opinions sobre aspectes de possible millora. Aquesta és la resposta que els vaig donar.]


Benvolguts/des alumnes de 1r ESO C i F

 
Primerament, agrair-vos el temps que heu dedicat a la redacció de les cartes que han motivat que ara vingui a donar-vos algunes respostes. També voldria reconèixer a la vostra professora, la Paquita Planas, el treball que fa amb vosaltres i m’agradaria que fóssiu conscients de la importància que per vosaltres mateixos té la seva dedicació, així com la de la resta del professorat. També us demano disculpes per haver trigat en respondre-us.

Estaria bé que em presenti una mica, més enllà de la imatge que podeu tenir de mi com a director de l’escola. Sóc professor d’aquest centre des de fa 16 anys i actualment imparteixo classes a dos grups de Física i Química a 4t d’ESO i un grup de Física de 2n de Batxillerat. Aquest és el quart curs que exerceixo la direcció de i dins el procés d’elecció democràtica dels càrrecs, enguany altres companys podran optar a agafar el relleu. El color que més m’agrada és el turquesa, no tinc animals a casa i per esmorzar prenc fruita i llet amb cereals.

De les cartes que m’heu adreçat puc treure algunes conclusions. La primera és que esteu a gust aquí i que esteu sorpresos per les dimensions d’aquesta institució. En aquest edifici convivim 39 grups-classe i uns 1200 alumnes. Una convivència que es basa en el lideratge del professorat i en la vostra col•laboració. Conviure és viure en conjunt però un conjunt té unes relacions internes: per això el tot sempre és més que la suma de les parts.

Un tema que destaca entre els vostres neguits és la gestió de la temperatura. Demaneu aire condicionat a les aules per reduir la color i per disminuir el nivell de soroll dels ventiladors. Però la instal•lació d’aire condicionat a totes les aules és quelcom molt complex i costós: no perquè els equips i l’energia siguin cares sinó també perquè les conduccions de l’aire mitjançant tubs requereix importants canvis estructurals a l’edifici. Els ventiladors haurien d’ajudar a pal•liar les incomoditats tèrmiques; si el seu funcionament provoca distorsions sonores és qüestió que ho notifiqueu al professorat per a què aquest ho comuniqui als tècnics de manteniment.

Aquests tècnics de manteniment i personal de neteja són els que fan que l’escola sigui l’espai agradable on reconeixeu trobar-vos. Voldria destacar-vos l’important esforç en manteniment d’instal•lacions que es fa a la nostra escola i que podreu contrastar si visiteu altres centres educatius. Tenim ordinadors i equips de projecció a les aules, estem incorporant pissarres digitals, pintem les parets per tenir un millor ambient de treball, canviem els llums per uns de més eficients, restaurem taules, cadires i altre mobiliari, revisem les instal•lacions elèctriques, d’aigua i gas per a què siguin fiables i segures, fem manteniment preventiu, millorem l’estalvi energètic... Tot això no seria possible i no donaria els resultats esperats si no ho tractem amb cura o algú ho malmetés intencionadament. Novament ens apareix la responsabilitat de cadascú de vosaltres per aconseguir un millor benestar comú.

Altres coses que em comenteu i que tenen fàcil solució són disposar de més pilotes al pati o que a les classes hi hagi més guixos. Per contra, és impossible reduir el nombre d’hores setmanals de classe o dedicar més temps a aquelles matèries que més us agraden. Entenc que no totes us plaguin amb la mateixa intensitat però si voleu ser feliços us diria que gaudiu amb allò que feu. Somiar està bé i és bonic; però estar content amb les petites coses del dia a dia és molt millor que esperar un gran èxit en un incert moment futur. Això és patir i angoixar-se. Tingueu clar on voleu arribar i esforceu-vos per anar-hi i penseu que qualsevol entrebanc no és més que un petit repte, la superació del qual serà un triomf.

M’acomiado doncs, animant-vos a seguir amb empenta aquesta nova etapa acadèmica. Sou davant els darrers 4 anys d’ensenyament obligatori però ja veureu com a la vida hi ha moltes coses per aprendre i una bona escola com la nostra és un lloc fantàstic per encaminar-vos cap a un futur amb millors expectatives.

Recordar-vos que tot l’equip de professionals de l’Escola Joan Pelegrí treballem amb tota la nostra il•lusió per aconseguir el màxim de vosaltres mateixos i que sempre estarem al vostre costat per escoltar-vos, ajudar-vos, orientar-vos... Quan ho desitgeu veniu i en parlem: les portes són obertes i les orelles atentes.

Molt cordialment.





Víctor Ranera i Martín
Director de l’Escola Joan Pelegrí

Presentació de la XIX Edició dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient

Com cada any pels voltants de Sant Albert Magne ens trobem en aquesta sala per celebrar els Premis de la Ciència, la Tècnica i el Medi Ambient. Albert el Gran fou un bisbe dominic bavarès del segle XIII que morí un 15 de novembre. El fet que se li atribueixi ser el patró dels estudiants de ciències ve donat perquè fou una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia (química). No endebades era conegut com Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber. Penso que paga la pena reconèixer que fa uns segles es valorava dels savis el fet que el seu camp d’estudi fos el més ampli possible per tal de poder interconnectar coneixements i reflexions. Això contrasta amb l’alt nivell d’especialització que avui en dia han assolit les ciències i la tecnologia.

Aquesta especialització ve donada perquè el coneixement ha crescut de manera vertiginosa, la qual cosa ha provocat un augment del nombre de disciplines i subdisciplines. Però aquesta especialització fa que perdem de vista les altres branques del saber i que sovint ignorem altres punts de vista. El sol fet que aquests premis duguin explícitament el nom de ciència i tecnologia ja dóna a entendre que a l’escola hi ha una connexió entre les matèries, de manera que l’aprenentatge de l’una serveix com a context i justificació de l’altre. Alhora apareix el medi ambient, que no és més que l’explicitació del respecte envers el medi i, per extensió, cap a la tota la humanitat. És una qüestió d’actitud: perquè les institucions educatives tenim el compromís d’educar en el continguts curriculars però també en els valors.

Avui ens parlaran d’agricultura ecològica. És a dir, com una sèrie de tècniques de cultius s’han beneficiat de coneixements científics per ser productives però amb substrat ideològic que afavoreix el desenvolupament sostenible. És a dir, viure però deixant la mínima petjada en l’entorn. Aquesta ecologia no s’entendria sense mirar a l’altre banda de la cadena productiva: el consumidor. A aquest segur que li demanarem que sigui responsable i conscient que cada vegada que realitza una compra està prenent una decisió sobre l’esdevenir de la humanitat i del planeta. Ja ho diuen els matemàtics: la suma d’infinitèsims pot arribar a l’infinit.

Finalment, com a reconeixement a la responsabilitat, al respecte i honor cap a la feina ben feta, en agraïment a un cor infinitament generós i a un treball i dedicació que la van fer sobresortir, us voldria destacar que enguany aquesta edició dels premis incorpora el I Premi Rosa Merino a l’excel·lència en treballs de recerca de batxillerat centrat en l’àmbit de la medicina o la biomedicina.