Benvinguda alumnat 1r d'ESO 2017-2018 a l'Escola Joan Pelegrí

Benvolguts i benvolgudes alumnes de 1r d’ESO

[Presentacions]

El primer que vull fer ara és donar-vos les gràcies per estar aquí, a la Secundària de l’Escola Joan Pelegrí. Les vostres mares i els vostres pares han confiat que siguem nosaltres aquells qui guiem la vostra educació i formació acadèmica durant, com a mínim, els propers quatre cursos. Esperem estar doncs a l’alçada d’aquest important repte. De ben segur que la nostra experiència desenvolupada al llarg d’una tradició educativa de 113 anys, juntament amb una il·lusió i empenta per fer bé la nostra feina hi ajudaran. Però els veritables protagonistes d’una escola sou vosaltres: els nois i noies que a partir d’avui tornareu a omplir amb la vostra energia els espais d’aquesta escola. Ésser els protagonistes també és una responsabilitat de la qual heu de ser conscients i que a l’edat que ara teniu se us ha de fer present.

El vostre tarannà serà la guia que marcarà l’esdevenir de les classes. Avui veniu amb il·lusió per descobrir que us deparà aquest curs: quin serà l’equip de professorat, com seran els companys i companyes de classe, quina és la dinàmica de l’escola, què aprendrem... Les escoles són espais alegres i amb aquesta idea hauríeu de venir cada dia. Quan culmineu aquests 4 anys de l’ESO haureu avançat en tots els sentits: ja no us reconeixereu com a nens i nenes. Aquest canvi és una evolució que heu d’afrontar amb coratge. Els reptes de la societat del segle XXI són nombrosos i complexos. Davant d’ells no us heu d’espantar sinó tot el contrari, assumir que durant la vostra etapa escolar anireu construint un coneixement sobre la realitat que us permetrà anar molt més enllà, és a dir, avançar per iniciativa pròpia i fer front a reptes que ara ni tan sols imagineu. M’agradaria esmentar com un dels reptes d’aquest temps la convivència en un món global. Durant aquest darrer mes hem vist violència als nostres carrers i contemplem com els dirigents polítics no són capaços d’entendre’s. Ajudeu a la convivència.

Trobareu moltes altres reptes a les Ciències Socials i Experimentals, les Matemàtiques, les Llengües, les Expressions artístiques... Cadascú de vosaltres ha de trobar el seu. El professorat que tindreu durant aquests anys segur que us inspirarà un camí. Un professorat que enguany ha tornat a mostrar l’estima per la seva feina tot introduint important innovacions pedagògiques a les classes que avui comencem. Deixeu-me esmentar el treball per projectes interdisciplinars, la introducció de nous instruments d’avaluació, l’actualització de continguts, la utilització de noves metodologies de presentació de treballs...

Finalment, emfatitzar el paper dels tutors i tutores que us acompanyaran. Són la vostra persona de referència a l’escola: aquella persona a qui heu de recórrer quan la necessiteu i que podeu tenir la garantia que quan la cerqueu hi serà. Ells i elles treballant en col·laboració amb l’equip de coordinació.

Sentiu-vos a gust i gaudiu d’aquesta nova etapa. Nosaltres us acompanyarem!

Text presentació XXI Premis Ciència, Tecnologia i Medi Ambient

Benvolguts i benvolgudes alumnes, professorat i personal de l’escola, pares i mares, representants del Patronat de la Fundació Cultural Hostafrancs i Dr David López Ribas

Obrim ara l’acte de lliurament dels XXXIa Premis Ciència, Tecnologia i Medi Ambient. He començat les meves paraules donant-vos la benvinguda però m’agradaria afegir un reconeixement a la feina que tos i cadascú de vosaltres ha fet. I vull reconèixer la vostra dedicació a partir d’un valor que cada cop està més en alça: la perseverança.

I com la ciència, a banda d’expressar-se en llenguatge matemàtic, deu molt a l’evolució a la comunicació oral i escrita, ara farem un gest cap a l’etimologia. Perseverança prové de la composició del prefix llatí per- (completament) amb l’adjectiu sevérus (greu, agut). És a dir, estem parlant de la d’estar completament dedicat a quelcom. Aquesta actitud és l’adequada en el treball científic però també a les vostres vides.

No confoneu perseverança amb tossuderia. La primera té una categoria ètica que li atorga reconeixement, esforç, empenta per aconseguir uns objectius... És l’actitud dels científics: la reflexió personal i la col·laboració activa en l’equip de treball, la recerca, l’empenta per trobar la solució, el caure i tornar-se a aixecar... La satisfacció que l’esforç dedicat ens ha enriquit. Valorar el procés més que el resultat.

Però com ja he dit abans, aquest valor ens és útil en altres àmbits. L’endemà de pensar que us diria avui per presentar aquest acte un diari del nostre país dedicava un suplement a la perseverança i incloïa exemples de persones perseverants que han destacat en diversos camps que anaven des de les ONGs fins la ciència.

L’esforç que avui reconeixem en aquest acte és el fruit d’una actitud del treball de l’alumnat i del professorat. Públicament es guardonen els alumnes però d’amagat cadascun dels professors aquí presents dibuixa un somriure quan és distingit un treball fet a la seva aula.

El nostre convidat segur que ens donarà també un exemple del valor de la perseverança en el seu camp professional. El Dr López és consultor en desenvolupament preclínic de fàrmacs a l’empresa Innoqua Toxicology Consultants S.L. Ens farà una xerrada que du per títol Desenvolupament d’un fàrmacs: un llarg i complicat camí des dels estudis amb models animals fins a les proves en pacients.

Gràcies a tots per ser aquí.

Benvinguda alumnat de 1r ESO del curs 2016-2017

Benvolgudes i benvolguts alumnes
 

Comenceu ara un nou curs d’una nota etapa educativa, l’ESO. Escola nova, molts companys a conèixer i moltes preguntes que aniran responent-se durant els propers dies. Desitjo que us vagi molt bé: com a escola, és a dir, el professorat, el personal de manteniment i secretaria i altres persones de suport, posarem tot de part nostra perquè així sigui. Ara bé, l’èxit d’aquesta etapa és a les vostres mans: tant a nivell individual com col·lectiu.

Els professores i professores som persones expertes en les nostres especialitats, que vam triar ja fa un bon grapat d’anys en funció dels nostres interessos. Hem decidit dedicar-nos a l’ensenyament per diversos motius. Però per damunt de tot està el desig de contribuir a construir el vostre futur. Estimem les nostres matèries perquè els hi hem dedicat hores d’estudi en escoles o universitats, d’aprofundiment a través de lectures, visites o treball personal, de recerca de quina és la millor estratègia de transmetre-la, pensant quines són les preguntes més escaients que us despertaran la curiositat i les ganes d’aprendre... Però els docents passem moltes hores amb vosaltres i, per tant, també hem de tenir uns valors i una manera de fer que us transmetin aquells principis que tan desitgem a la nostra societat: pau, justícia, solidaritat, respecte a les persones i l’entorn...

Però una escola no és només una col·lecció de bons professors. L’ensenyament no té sentit sense l’aprenentatge. I aquí és quan vosaltres sou els protagonistes: els alumnes sou qui doneu sentit a qualsevol institució educativa. Alumnes que veniu a aprendre. Però aquí sorgeixen un seguit de preguntes que no sempre és fàcil respondre. Què vol dir aprendre? Per què aprendre? Em servirà a la vida allò que fem a l’escola? I moltes d’altres. Us intentaré donar ara algunes idees que espero que us animin a aprendre.

Aprendre vol dir ser millors. Si aprenem vol dir que desenvolupem les nostres intel·ligències. Faig servir el plural expressament. Dins vostre no hi ha una única intel·ligència sinó la interconnexió de diverses: lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista. Algunes d’elles pot semblar-vos que van lligades de manera clara amb matèries com ara la llengua, les matemàtiques, la música i l’art. Però això seria reduir les intel·ligències a l’adquisició de coneixements i habilitats. Les paraules més estranyes que us he dit són intel·ligència interpersonal i intrapersonal; ambdues tenen a veure amb el saber estar: tan individualment com en grup. Això també s’aprèn a l’escola, malgrat que aquest no és l’únic lloc on fer-ho. La vostra família, el vostre entorn més proper d’amics i coneguts, el barri, els mitjans de comunicació, els continguts que consulteu a internet... també us eduquen. Trobareu missatges contradictoris i, per tant, seleccionar i filtrar aquells que voleu defensar us responsabilitat que configurarà com sereu d’adults.

Teniu un repte per davant i heu d’encarar-lo amb il·lusió i dedicació. Es pot aprendre sense fer res? Sí, però és un aprenentatge superflu: les capacitats que adquiriu són febles i els valors molt pobres. Si fa uns anys el repte de la societat era l’alfabetització universal (que tothom sàpiga llegir, escriure i comptar) el futur demana aprenentatges profunds, els quals inclouen uns valors sòlids. És el vostre repte és tridimensional: ampli (vuit intel·ligències a desenvolupar o més de 10 matèries a superar), llarg (esteu en un graó d’una escola que no s’acabarà mai) i alt (podeu arribar a nivells molts elevats de competència).

Sigueu valents i valentes. La construcció de la vostra persona és a les vostres mans. Heu deixat l’escola dels petits: esteu ja a l’escola que us du a la vida plena.

No defalliu.

Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015

Text de la presentació de l'acte de lliurament dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015 de l'Escola Joan Pelegrí

[Benvinguda]

Normalment cada any quan presento aquest acte recordo la importància de la Ciència, la Tècnica i el Medi Ambient per a una societat desenvolupada com la nostra. Recorro a efemèrides o fets rellevants per donar força a les meves paraules. I també he destacat sempre que les Ciències i la Tecnologia són motors que no s’aturen però que necessiten de vectors que els guiïn: un d’aquests és el conjunt de valors que representa el Medi Ambient.
Qualsevol disciplina acadèmica i professional no avança si no es treballa des de la base. Sovint oblidem que cal despertar l’interès, en aquest cas per les qüestions científiques i tècniques, i que és important donar uns bons fonaments per poder comprendre aquest gran edifici que és el saber.
Avui m’agradaria reconèixer el treball dels docents de la nostra escola que s’esforcen dia a dia per fer que la Biologia, Tecnologia, la Química, la Informàtica, la Geologia, la Física... estimulin l’esperit científic. Enguany aquest treball es veu de manera evident en els nous laboratoris de Ciències, en la important aposta per la Robòtica Educativa, en la introducció del llibre digital a 1r i 2n d’ESO, l’actualització dels continguts de les matèries de Tecnologia –més enllà dels canvis curriculars que la normativa dicta-... Però no tot és sempre tan evident.
Canviar vol dir adaptar-se. I per adaptar-se cal un esforç. Aquest treball és el que ara m’agradaria agrair i del qual us voldria fer coneixedors. Les hores de planificació, l’assistència a cursos i jornades de formació, les reunions d’actualització de materials, el treball personal a casa robant hores al temps lliure... Ser professor o professora és estar al dia: estudiar per ensenyar a estudiar, aprendre per ensenyar a aprendre, esforçar-se per ensenyar a esforçar-se.
El valor de la feina ben feta. Els treballs que aquí premiem i molts altres que no han arribat a la fase final són el reflex que darrera d’un bon alumne hi ha un gran professor o professora. Gràcies als meus companys i companyes per la vostra feina. No defalliu: les llavors que avui sembreu algun dia germinaran i floriran. Potser no ho veurem però les fermes tiges solcaran l’horitzó.

Benvinguda alumnat 1r d’ESO

Benvinguts i benvingudes a la Secundària de l’Escola Joan Pelegr
 

Avui inicieu un nou curs. Però també comenceu una nova etapa de la vostra vida acadèmica que ve marcada per una major especialització dels aprenentatges. El saber sovint es dibuixa com un gran arbre que té moltes branques, de les quals en pengen branquillons. És un procés continu de creixement i ramificació. La solidesa de les arrels fa que tot el conjunt llueixi ferm a l’horitzó. I també que aguanti les envestides, que de tant en tant n’hi ha alguna. Aquesta major especialització del coneixement la visualitzareu aquí a l’escola en l’augment del nombre de professorat que tindreu.

Però per a què l’arbre creixi li cal aigua. Aquest quotidià compost químic és comú per a totes les branques i ha d’arribar fins l’extrem més allunyat perquè no es debiliti i sigui presa dels atacs de les malures. El que per a l’arbre és l’aigua per a les persones és la justícia. Sense justícia no hi ha coneixement que valgui. I de la justícia depenen altres valors: la pau, el respecte, l’amistat... Us voldria demanar que feu créixer el vostre coneixement, és a dir, que floreixin boniques flors i poderoses fulles a les puntes de la vostra vida però que no us oblideu de fer-hi arribar aigua. Sense aquest líquid bàsic les flors es marceixen i les fulles cauen, tal com passa si trenqueu les tiges. Sigueu doncs justos i lluiteu per la justícia, que no arriba sola i s’ha d’anar a buscar i cuidar.

I vinculant l’aigua i la justícia haureu vist aquest estiu a les notícies com el mar no sempre simbolitza l’espai d’unió entre dues ribes. Les imatges de milers de persones fugint de les guerres, la fam, les desgràcies naturals... ens recorden la situació relativament confortable en la que nosaltres ens trobem. Aquesta situació de privilegi ens hauria d’obligar a prendre més consciència del patiment dels altres.

No només veiem sofriment en altres països i contextos. Fa uns deia s’alertava que un terç dels nens i nenes, nois i noies de menys de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa. I això passa a Catalunya! Per tant, cal ser conscients que el món on vivim ens planteja molts reptes als quals fer front. Ara se us demanen virtuts com flexibilització, adaptabilitat o mobilitat. Fixeu-vos que aquestes es contradiuen amb el que abans us deia quan feia el símil de l’arbre: especialització, estabilitat i continuïtat.

Aquests xocs seran un tret distintiu de la vostra vida. Confrontar situacions i decidir. Des de l’escola ens comprometem a educar-vos per saber destriar amb arguments humans. A ser crítics en el sentit de tenir prou coneixements i valors per seleccionar la millor opció. Criticar deriva de criteri. I només té criteri qui està format i és persona.

Ja per acabar, desitjo que la integració amb els nous companys i companyes, professorat i altre personal de l’escola sigui ràpida i satisfactòria. Espero que us sentiu a gust. Que podeu anar pels llocs dient amb orgull “sóc del Pelegrí”. I també m’agradaria que en acabar aquesta etapa valoreu positivament la nostra feina. Hi posarem tot de part nostra però la vostra col·laboració és essencial. Eduquem en un ambient educat.

Gràcies i bon curs.

Resposta a les cartes al director de l'alumnat de 1r ESO de l'Escola Joan Pelegrí

[L'alumnat de 1r ESO C i F de l'Escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs varen fer una activitat de llengua consistent en escriure cartes al director. En elles exposaven els seus punts de vista sobre l'escola i donaven opinions sobre aspectes de possible millora. Aquesta és la resposta que els vaig donar.]


Benvolguts/des alumnes de 1r ESO C i F

 
Primerament, agrair-vos el temps que heu dedicat a la redacció de les cartes que han motivat que ara vingui a donar-vos algunes respostes. També voldria reconèixer a la vostra professora, la Paquita Planas, el treball que fa amb vosaltres i m’agradaria que fóssiu conscients de la importància que per vosaltres mateixos té la seva dedicació, així com la de la resta del professorat. També us demano disculpes per haver trigat en respondre-us.

Estaria bé que em presenti una mica, més enllà de la imatge que podeu tenir de mi com a director de l’escola. Sóc professor d’aquest centre des de fa 16 anys i actualment imparteixo classes a dos grups de Física i Química a 4t d’ESO i un grup de Física de 2n de Batxillerat. Aquest és el quart curs que exerceixo la direcció de i dins el procés d’elecció democràtica dels càrrecs, enguany altres companys podran optar a agafar el relleu. El color que més m’agrada és el turquesa, no tinc animals a casa i per esmorzar prenc fruita i llet amb cereals.

De les cartes que m’heu adreçat puc treure algunes conclusions. La primera és que esteu a gust aquí i que esteu sorpresos per les dimensions d’aquesta institució. En aquest edifici convivim 39 grups-classe i uns 1200 alumnes. Una convivència que es basa en el lideratge del professorat i en la vostra col•laboració. Conviure és viure en conjunt però un conjunt té unes relacions internes: per això el tot sempre és més que la suma de les parts.

Un tema que destaca entre els vostres neguits és la gestió de la temperatura. Demaneu aire condicionat a les aules per reduir la color i per disminuir el nivell de soroll dels ventiladors. Però la instal•lació d’aire condicionat a totes les aules és quelcom molt complex i costós: no perquè els equips i l’energia siguin cares sinó també perquè les conduccions de l’aire mitjançant tubs requereix importants canvis estructurals a l’edifici. Els ventiladors haurien d’ajudar a pal•liar les incomoditats tèrmiques; si el seu funcionament provoca distorsions sonores és qüestió que ho notifiqueu al professorat per a què aquest ho comuniqui als tècnics de manteniment.

Aquests tècnics de manteniment i personal de neteja són els que fan que l’escola sigui l’espai agradable on reconeixeu trobar-vos. Voldria destacar-vos l’important esforç en manteniment d’instal•lacions que es fa a la nostra escola i que podreu contrastar si visiteu altres centres educatius. Tenim ordinadors i equips de projecció a les aules, estem incorporant pissarres digitals, pintem les parets per tenir un millor ambient de treball, canviem els llums per uns de més eficients, restaurem taules, cadires i altre mobiliari, revisem les instal•lacions elèctriques, d’aigua i gas per a què siguin fiables i segures, fem manteniment preventiu, millorem l’estalvi energètic... Tot això no seria possible i no donaria els resultats esperats si no ho tractem amb cura o algú ho malmetés intencionadament. Novament ens apareix la responsabilitat de cadascú de vosaltres per aconseguir un millor benestar comú.

Altres coses que em comenteu i que tenen fàcil solució són disposar de més pilotes al pati o que a les classes hi hagi més guixos. Per contra, és impossible reduir el nombre d’hores setmanals de classe o dedicar més temps a aquelles matèries que més us agraden. Entenc que no totes us plaguin amb la mateixa intensitat però si voleu ser feliços us diria que gaudiu amb allò que feu. Somiar està bé i és bonic; però estar content amb les petites coses del dia a dia és molt millor que esperar un gran èxit en un incert moment futur. Això és patir i angoixar-se. Tingueu clar on voleu arribar i esforceu-vos per anar-hi i penseu que qualsevol entrebanc no és més que un petit repte, la superació del qual serà un triomf.

M’acomiado doncs, animant-vos a seguir amb empenta aquesta nova etapa acadèmica. Sou davant els darrers 4 anys d’ensenyament obligatori però ja veureu com a la vida hi ha moltes coses per aprendre i una bona escola com la nostra és un lloc fantàstic per encaminar-vos cap a un futur amb millors expectatives.

Recordar-vos que tot l’equip de professionals de l’Escola Joan Pelegrí treballem amb tota la nostra il•lusió per aconseguir el màxim de vosaltres mateixos i que sempre estarem al vostre costat per escoltar-vos, ajudar-vos, orientar-vos... Quan ho desitgeu veniu i en parlem: les portes són obertes i les orelles atentes.

Molt cordialment.





Víctor Ranera i Martín
Director de l’Escola Joan Pelegrí

Presentació de la XIX Edició dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient

Com cada any pels voltants de Sant Albert Magne ens trobem en aquesta sala per celebrar els Premis de la Ciència, la Tècnica i el Medi Ambient. Albert el Gran fou un bisbe dominic bavarès del segle XIII que morí un 15 de novembre. El fet que se li atribueixi ser el patró dels estudiants de ciències ve donat perquè fou una autoritat en física, matemàtiques, biologia, geologia, astronomia, filosofia i alquímia (química). No endebades era conegut com Doctor Universalis, per la vastitud dels seus interessos i del seu saber. Penso que paga la pena reconèixer que fa uns segles es valorava dels savis el fet que el seu camp d’estudi fos el més ampli possible per tal de poder interconnectar coneixements i reflexions. Això contrasta amb l’alt nivell d’especialització que avui en dia han assolit les ciències i la tecnologia.

Aquesta especialització ve donada perquè el coneixement ha crescut de manera vertiginosa, la qual cosa ha provocat un augment del nombre de disciplines i subdisciplines. Però aquesta especialització fa que perdem de vista les altres branques del saber i que sovint ignorem altres punts de vista. El sol fet que aquests premis duguin explícitament el nom de ciència i tecnologia ja dóna a entendre que a l’escola hi ha una connexió entre les matèries, de manera que l’aprenentatge de l’una serveix com a context i justificació de l’altre. Alhora apareix el medi ambient, que no és més que l’explicitació del respecte envers el medi i, per extensió, cap a la tota la humanitat. És una qüestió d’actitud: perquè les institucions educatives tenim el compromís d’educar en el continguts curriculars però també en els valors.

Avui ens parlaran d’agricultura ecològica. És a dir, com una sèrie de tècniques de cultius s’han beneficiat de coneixements científics per ser productives però amb substrat ideològic que afavoreix el desenvolupament sostenible. És a dir, viure però deixant la mínima petjada en l’entorn. Aquesta ecologia no s’entendria sense mirar a l’altre banda de la cadena productiva: el consumidor. A aquest segur que li demanarem que sigui responsable i conscient que cada vegada que realitza una compra està prenent una decisió sobre l’esdevenir de la humanitat i del planeta. Ja ho diuen els matemàtics: la suma d’infinitèsims pot arribar a l’infinit.

Finalment, com a reconeixement a la responsabilitat, al respecte i honor cap a la feina ben feta, en agraïment a un cor infinitament generós i a un treball i dedicació que la van fer sobresortir, us voldria destacar que enguany aquesta edició dels premis incorpora el I Premi Rosa Merino a l’excel·lència en treballs de recerca de batxillerat centrat en l’àmbit de la medicina o la biomedicina.

Benvinguda alumnat 1r d’ESO

Text de la rebuda a l'alumnat de 1r d'ESO  de l'Escola Joan Pelegrí

15 de setembre de 2014

[Presentacions]

Quan comencem un nou curs us pregunteu com seran els nous professors i professores i potser també penseu en allò que podreu aprendre a les matèries. A més, ara iniciem una nova etapa i, per tant, també hi ha altres curiositats sobre quins companys i companyes tindreu, com seran les tutories, què fareu als patis, hi haurà molts deures... Algú, fins i tot, es plantejarà com s’organitzarà tot plegat i perquè cal seguir estudiant si ja sabem moltes coses, algunes de les quals eren el màxim al que aspiraven els vostres avis i àvies.

Ara no us puc donar totes les respostes perquè la descoberta del dia a dia és una sorpresa bonica que no desvetllaré. Alhora, allò que fem en cada moment condicionen el que vindrà tot seguit. És a dir, bona part de la dinàmica del curs està a les vostres mans. A l’escola es ve a aprendre moltes coses. D’antuvi hi ha els continguts curriculars, és a dir, tot allò que els alumnes d’un país han de saber a certa edat. Però no us oblideu que també s’adquireixen altres habilitats com ara relacionar-se amb altres, ja siguin els propis companys o els docents i altre personal que fa funcions d’administració i manteniment.

Evidentment, tot això ha d’estar guiat pels principis i valors que regeixen el que s’anomena Projecte Educatiu de l’escola. Aquest no és més que el recull d’una manera de fer que ha permès que moltes generacions d’alumnes precedents hagin pogut esdevenir persones adultes amb una categoria humana que els identifica. En aquest sentit l’escola que educa ha creat la seva pròpia escola –manera de fer- i així cadascú de vosaltres portarà inscrit que ha estat alumne de l’Escola Joan Pelegrí.

Però això que us acabo de dir us pot semblar molt abstracte: i, en conseqüència, us proposaré quelcom més senzill. Diuen que per ser feliç hom té dues opcions: o bé cerca allò que li agrada i en gaudeix o bé gaudeix amb allò que fa. Jo us animaria a fer ambdues coses. Per una banda, esteu en una etapa de la vida on heu de descobrir què voleu ser i cap on voleu anar. No hi renuncieu i no us deixeu endur per les circumstàncies o per la comoditat de fer allò que el corrent majoritari us pugui arrossegar. Sigueu vosaltres mateixos.

Per altra banda, passeu-vos-ho bé amb allò que feu en cada moment. Això, a l’escola, vol dir que heu de buscar aquells elements de les matèries i dels altres persones que us faran sentir bé. I cerqueu els trets positius perquè n’hi ha molts i si els sumeu segur que guanyaran a allò que pugui no ser del vostre gust. Dit d’una altra manera, alhora que us impregneu dels valors humans que us faran persones respectades i estimades, doneu valor a allò que feu. Trobeu en cada acte el sentit que voldríeu que tingués tota la vostra vida. Penseu en idealismes però comporteu-vos amb una idea clara d’allò que voleu ser.

Gràcies per començar aquesta nova etapa amb nosaltres. Compteu amb la nostra ajuda per tot allò que us calgui. I, per damunt de tot, recolzeu-vos en els vostres tutors i tutores que són els models més propers d’allò que l’escola vol per a vosaltres.

Presentació d'"El deute" a la biblioteca de l'Escola Joan Pelegrí

El deute
Daniel Borrull
Rúbrica Editorial
Barcelona, 2013

Presentació

La proposta del professor Borrull és un llibre dividit en dues històries curtes amb un elements comuns que donen unitat a l’obra. Aquests nexes poden donar a entendre com l’autor perceb la societat actual i on ens produeixen els desajustos que ens han dut a una societat endeutada. Però, abans d’entrar en matèria, cal fer dos advertiments previs. El primer va en la línia de fer-nos conscients que l’autor i l’obra poden tenir una vinculació artística i, per tant, la sinceritat no és obligatòria. Com deia Montserrat Roig: “la literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de realitat”. I el segon avís: hi ha molts tipus de deute i el financer no és més que el més material de tots ells.

No desvetllaré ara quin és el perfil i la ideosincràcia dels personatges i les situacions que es succeeixen gràcies a una capa d’aparent normalitat. Aquesta però no fa més que amagar la brutícia, de la mateixa manera que l’estora engalana un terra que pot estar ple d’engrunes. Tard o d’hora la porqueria surt i es descobreix una trama que deixa al descobert les misèries de la condició humana. Paraules com egoïsta, mandrós, dropo, poca vergonya, desgraciat… donen pas al xantatge, la por, el vici, l’amenaça… I el llibre no és novel·la negra ni un recull de relats dels baixos fons d’una zona urbana. Es tracta d’una mostra de falses aparences.

Relats actuals en un context que fàcilment podrem identificar però amb uns protagonistes que ens generaran una barreja de tendresa i desconfiança. Potser perquè podem veure reflectida en ells les actituds que han provocat la que actualment qualifiquem com a crisi de valors. Víctimes o botxins? La resposta que l’obtingui cadascú a partir de la lectura. Tot ia això, no estarà de més preguntar a l’autor si creu que la crisi actual és el reflex d’una societat que no ha sabut viure honradament.

No hi apareixen els que les enquestes d’opinió assenyalen com els culpables del desori econòmic actual: polítics i banquers. En tot cas, és l’església la que surt més malparada de la ploma d’en Borrull. Potser és perquè l’autor coneix la dita “a dios rogando y con el mazo dando” i s’ha llegit el Sant Pare Francesc que diu que “el corrupte procura sempre mantenir l’aparença [... ] Els corruptes cultivaràm fins l’exquisitesa, els seus bons modals… per d’aquesta manera poder amagar els seus mals costums” (Jorge M. Bergoglio a Corrupción y Pecado, Claret, 2013).

Benvinguda curs 2013-2014 a l'alumnat de 1r d'ESO

Benvolguts i benvolgudes alumnes a la Secundària de l’Escola Joan Pelegrí



[Presentacions]

Tot seguit us explicaré algunes coses sobre tres mots que estan molt relacionades amb allò que ens uneix aquí: escola, col·legi i educació. Sóc professor de ciències però m’atreviré, amb el permís dels meus companys, a explicar-vos alguna cosa sobre les llengües. En el fons, sense el llenguatge no estaríem en el punt de desenvolupament intel·lectual en el qual es troba la nostra societat.

La paraula escola té el seu origen en el terme grec skolastikó, el qual es referia a l’individu alegre i feliç que vivia com li agradava. Com la Grècia Antiga era molt amant de l’estudi i el coneixement, aviat es va establir un vincle entre aquesta alegria i felicitat i l’aprenentatge, de manera que l’skolé va esdevenir el lloc on els nois i noies aprenien per després ser feliços. Per tant, ja des de fa molt temps s’ha vinculat aprenentatge amb felicitat i, crec sincerament, que no heu de deixar perdre aquesta unió i tenir present que només és una falsa aparença pensar que l’escola és quelcom oposat a l’alegria. Vingueu cada matí amb un somriure!

També escola és entesa en el nostre temps com una manera de fer i pensar que s’aplica normalment a l’art, la literatura o el pensament filosòfic, entre d’altres. Nosaltres també tenim una manera de fer que us volem transmetre i en la qual les vostres famílies han confiat. Sou alumnes de l’Escola Joan Pelegrí, és a dir, membres d’una tradició educativa amb uns valors i un estil que ens identifiquen.

Seguim ara amb col·legi, la qual és sinònima d’escola en algunes accepcions dins el diccionari. Tot i això, col·legi prové del terme llatí collegium que és la unió de com (col·laboració) elegerit (escollir), de manera que un col·legi és la reunió de persones que escullen fer quelcom en comú. Pregunteu-vos doncs que veniu a fer aquí tots vosaltres? Aquest és un punt clau del funcionament de tots els col·legis: tenir clara quina és la nostra missió i, per tant, allò que s’allunyi d’aquesta expectativa crearà disfuncions més o menys greus a les quals la resta hauran de fer-hi front per corregir-ho.

Finalment, la paraula educació té un origen en la unió dels vocables llatins ex (fora) i ducere (guiar, conduir) de tal manera que l’educació la podem entendre com la funció de guia que exercirà un professor o professora, és a dir, algú amb prou coneixement per a què arribeu a ser unes persones que heu aprofitat al màxim les vostres capacitats i habilitats.

Tot això ens du a una conclusió: fruir en l’aprenentatge de forma col·laborativa, guiats pel professorat expert és la base en la qual bastirem la nostra relació durant aquest temps que estareu amb nosaltres. Com les persones tenim sentiments, aquest vincle segur que perdurà més enllà dels quatre anys d’aquesta etapa que ara inicieu.

Gràcies i endavant.

Presentació acte Sant Jordi 2013 a 3r i 4t d'ESO

Benvingudes i benvinguts a l’acte de lliurament dels Premis de Sant Jordi d’aquest curs 2012-2013 de l’Escola Joan Pelegrí. Abans de començar, deixeu-me, si us plau, un temps per parlar-vos dels contes. Aquests relats breus que poden emocionar-nos de diverses maneres i dels quals tots en tenim un munt de records de la infantesa.
Sovint és un gènere oblidat ja que la seva curta extensió sembla que el faci simple i, a mesura que ens fem grans, haguem de fugir per passar a la novel•la, l’assaig, el teatre... Tot i això, els contes tenen un gran poder i sovint es recorre a ells per explicar o il•lustrar situacions molt diverses. Avui us llegiré un que en el seu moment em va impressionar pel seu missatge contundent. Es titula “Gallines” i fou escrit per Rafael Barrett (1876-1910) i aparegué en forma d’article al diari "El Nacional" de Paraguai, país al qual va haver d’emigrar i on va desenvolupar un pensament fort, radical i entregat a la causa del dèbils.

Diu així:

Mentre no posseïa res més que un llit on dormir i els meus llibres vaig ser feliç. Ara posseeixo nou gallines i un pollastre i la meva ànima està perduda. 

La propietat m’ha fet curel. Sempre que comprava una gallina la lligava dos dies a un arbre, per imposar-li el meu domicili, destruint dins la seva memòria fràgil l’amor a la seva antiga residència. Vaig arreglar la tanca del meu pati per tal d’evitar la fugida de les meves aus i la invasió de guineus de quatre i dues potes. Em vaig aïllar, vaig fortificar la frontera, vaig traçar una línia diabòlica entre el meu veí i jo. Vaig dividir la humanitat en dues categories: jo, propietari de les meves gallines, i la resta que podien prendre-me-les. Vaig definit un delicte. El món es va omplir per a mi de presumptes lladres, i per primera vegada, vaig llançar des de l’altra banda de la balla una mirada hostil. 

El meu gall era massa jove. El gall del meu veí va saltar la tanca i es va posar a festejar les meves gallines i amargar l’existència del meu gall. Vaig acomiadar l’intrús a pedrades, però les gallines saltaven la tanca i ponien a casa del veí. Vaig reclamar els ous i el meu veí es va cansar de mi. D’aleshores ençà vaig veure la seva cara a través de la tanca, la seva mirada inquisidora i hostil, idèntica a la meva. Els pollastres passaven la balla, i devoraven el blat mullat que comprava per als meus. Els pollastres de l’altre em semblaven criminals. Els vaig perseguir, i encegat per la ira en vaig matar un. El veí va donar una gran importància a l’atemptat. No va voler acceptar una indemnització econòmica. Va enretirar greument el cadàver del seu pollastre, i en lloc de menjar-se’l, el mostrà als seus amics de manera que va començar a circular pel poble la llegenda de la meva brutalitat imperialista. Vaig haver de reforçar la tanca, augmentar la vigilància, elevar, en una paraula, el meu pressupost de guerra. El veí disposa d’un gos decidit a tot; jo penso adquirir un revòlver. 

On està la meva antiga tranquil•litat? Estic enverinat per la desconfiança i l’odi. L’esperit del mal s’ha apoderat de mi. Abans era un home. Ara sóc un propietari.

Text extret del llibre Asombro y búsqueda de Rafael Barrett de Gregorio Morán (Anagrama, ISBN 9788433907905). També es pot trobar una còpia aquí. La traducció és meva.