Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015

Text de la presentació de l'acte de lliurament dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient 2015 de l'Escola Joan Pelegrí

[Benvinguda]

Normalment cada any quan presento aquest acte recordo la importància de la Ciència, la Tècnica i el Medi Ambient per a una societat desenvolupada com la nostra. Recorro a efemèrides o fets rellevants per donar força a les meves paraules. I també he destacat sempre que les Ciències i la Tecnologia són motors que no s’aturen però que necessiten de vectors que els guiïn: un d’aquests és el conjunt de valors que representa el Medi Ambient.
Qualsevol disciplina acadèmica i professional no avança si no es treballa des de la base. Sovint oblidem que cal despertar l’interès, en aquest cas per les qüestions científiques i tècniques, i que és important donar uns bons fonaments per poder comprendre aquest gran edifici que és el saber.
Avui m’agradaria reconèixer el treball dels docents de la nostra escola que s’esforcen dia a dia per fer que la Biologia, Tecnologia, la Química, la Informàtica, la Geologia, la Física... estimulin l’esperit científic. Enguany aquest treball es veu de manera evident en els nous laboratoris de Ciències, en la important aposta per la Robòtica Educativa, en la introducció del llibre digital a 1r i 2n d’ESO, l’actualització dels continguts de les matèries de Tecnologia –més enllà dels canvis curriculars que la normativa dicta-... Però no tot és sempre tan evident.
Canviar vol dir adaptar-se. I per adaptar-se cal un esforç. Aquest treball és el que ara m’agradaria agrair i del qual us voldria fer coneixedors. Les hores de planificació, l’assistència a cursos i jornades de formació, les reunions d’actualització de materials, el treball personal a casa robant hores al temps lliure... Ser professor o professora és estar al dia: estudiar per ensenyar a estudiar, aprendre per ensenyar a aprendre, esforçar-se per ensenyar a esforçar-se.
El valor de la feina ben feta. Els treballs que aquí premiem i molts altres que no han arribat a la fase final són el reflex que darrera d’un bon alumne hi ha un gran professor o professora. Gràcies als meus companys i companyes per la vostra feina. No defalliu: les llavors que avui sembreu algun dia germinaran i floriran. Potser no ho veurem però les fermes tiges solcaran l’horitzó.

Benvinguda alumnat 1r d’ESO

Benvinguts i benvingudes a la Secundària de l’Escola Joan Pelegr
 

Avui inicieu un nou curs. Però també comenceu una nova etapa de la vostra vida acadèmica que ve marcada per una major especialització dels aprenentatges. El saber sovint es dibuixa com un gran arbre que té moltes branques, de les quals en pengen branquillons. És un procés continu de creixement i ramificació. La solidesa de les arrels fa que tot el conjunt llueixi ferm a l’horitzó. I també que aguanti les envestides, que de tant en tant n’hi ha alguna. Aquesta major especialització del coneixement la visualitzareu aquí a l’escola en l’augment del nombre de professorat que tindreu.

Però per a què l’arbre creixi li cal aigua. Aquest quotidià compost químic és comú per a totes les branques i ha d’arribar fins l’extrem més allunyat perquè no es debiliti i sigui presa dels atacs de les malures. El que per a l’arbre és l’aigua per a les persones és la justícia. Sense justícia no hi ha coneixement que valgui. I de la justícia depenen altres valors: la pau, el respecte, l’amistat... Us voldria demanar que feu créixer el vostre coneixement, és a dir, que floreixin boniques flors i poderoses fulles a les puntes de la vostra vida però que no us oblideu de fer-hi arribar aigua. Sense aquest líquid bàsic les flors es marceixen i les fulles cauen, tal com passa si trenqueu les tiges. Sigueu doncs justos i lluiteu per la justícia, que no arriba sola i s’ha d’anar a buscar i cuidar.

I vinculant l’aigua i la justícia haureu vist aquest estiu a les notícies com el mar no sempre simbolitza l’espai d’unió entre dues ribes. Les imatges de milers de persones fugint de les guerres, la fam, les desgràcies naturals... ens recorden la situació relativament confortable en la que nosaltres ens trobem. Aquesta situació de privilegi ens hauria d’obligar a prendre més consciència del patiment dels altres.

No només veiem sofriment en altres països i contextos. Fa uns deia s’alertava que un terç dels nens i nenes, nois i noies de menys de 16 anys viuen sota el llindar de la pobresa. I això passa a Catalunya! Per tant, cal ser conscients que el món on vivim ens planteja molts reptes als quals fer front. Ara se us demanen virtuts com flexibilització, adaptabilitat o mobilitat. Fixeu-vos que aquestes es contradiuen amb el que abans us deia quan feia el símil de l’arbre: especialització, estabilitat i continuïtat.

Aquests xocs seran un tret distintiu de la vostra vida. Confrontar situacions i decidir. Des de l’escola ens comprometem a educar-vos per saber destriar amb arguments humans. A ser crítics en el sentit de tenir prou coneixements i valors per seleccionar la millor opció. Criticar deriva de criteri. I només té criteri qui està format i és persona.

Ja per acabar, desitjo que la integració amb els nous companys i companyes, professorat i altre personal de l’escola sigui ràpida i satisfactòria. Espero que us sentiu a gust. Que podeu anar pels llocs dient amb orgull “sóc del Pelegrí”. I també m’agradaria que en acabar aquesta etapa valoreu positivament la nostra feina. Hi posarem tot de part nostra però la vostra col·laboració és essencial. Eduquem en un ambient educat.

Gràcies i bon curs.

20 mestre, 1 vall

20 mestre, 1 vall
Un retrat de la Cerdanya fet a partir dels records i les experiències del professorat
ISBN: 978-84-942504-4-6
Edicions Salòria. Lleida, 2014

Comentari

Aquesta obra és una aproximació etnogràfica a la Cerdanya que, a primer cop d’ull, crida l’atenció per la seva originalitat. No ens decep: és un bon recorregut per les escoles ceretanes de la mà dels seus mestres i professons. A vint d’ells se’ls ha triat perquè exposin com ha evolucionat la comarca i la seva feina durant els darrers anys. És cert que aquest punt de vista té cert biaix cap a la professió docent però també és cert que els bons ensenyants vinculen el treball a l’aula amb el territori. L’entrada del túnel del Cadí i la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) són els dos canvis més importants que ha viscut el món educatiu de la Baixa Cerdanya en aquests darrers 35 anys. A l’Alta Cerdanya les bressoles han patit pel poc recolzament institucional.

Històricament la Cerdanya era una comarca incomunicada (o mal comunicada) amb la resta de Catalunya i dedicada majoritàriament a l’agricultura, especialment els sectors ramaders i làctic. La dificultosa Collada de Toses i el lent ferrocarril mantenien allunyat el turisme de masses. Ara bé, la construcció del túnel del Cadí (1984) va permetre una ràpida comunicació amb l’Alt Berguedà i, per extensió, amb la resta del territori català. Això va comportar que es comencés a percebre la Cerdanya com un lloc de vacances, provocant d’aquesta manera un boom de la construcció de segones residències.

Aquest fenomen edificatiu va durar fins ben bé l’any 2010. Canvis en el paisatge dels diferents pobles i un gruix migratori important. Les escoles que fins aleshores eren petites i unitàries (un grup, o molt estirar dos, amb tots els alumnes) passen a requerir més espais i instal·lacions. El nou alumnat tenia procedències diverses, tan nacionals com d’arreu del món (majoritàriament Sud-Amèrica i països de l’Est d’Europa) i varen ser necessàries adaptacions per atendre’l adequadament.

Paral·lelament l’any 1990 va aprovar-se la LOGSE que introduïa la figura del mestre especialista (Música, Educació Física i Anglès), escurçava la Primària fins als 12 anys, enviava els nois i nois a l’institut obligatòriament fins els 16 anys (ESO), reformulava la formació professional... Aquests canvis varen implicar reubicació d’alumnat, reorganització dels equips de professorat, construcció de noves escoles i adaptacions de les ja existents...

Alhora una forta reglamentació de l’activitat educativa ha estat un entrebanc a l’espontaneïtat. Es perd llibertat d’acció per guanyar en condicions de treball. Els autors de més recorregut comenten amb satisfacció i cert grau d’enyorança com fa anys la feina estava completament integrada dins la vida privada. Ara hi ha distància, la feina continua sent important però els mestres són un més dins el poble. S’ha perdut una dedicació plena a canvi d’un treball més burocràtic.

L’obra es divideix en 18 relats, és a dir, la majoria estan escrits individualment i un parell d’ells ho han estat a dues mans. En algun es dóna també la veu als exalumnes. Això fa que la lectura del llibre tingui alguns alts i baixos o que en algun moment es faci repetitiva. Però, per damunt de tot, el treball és molt engrescador i mostra la il·lusió, la dedicació i l’empenta dels docents. Aquesta és una excel·lent manera d’abraçar de soca-rel el nostre país.

Mentre passava les vacances d’estiu les escoles i els mestres m’han guiat per valls i cims, places i carrers, nevades i colors de la tardor... Literalment, com un llibre obert. Emportem-nos quelcom més que fotografies d’una estada a la Cerdanya.

Sobre l'article Escoles a l'aparador

Sobre l'article Escoles a l'aparador de Xavier Besalú publicat a Diari de l'Educació


Agraeixo el resum que es fa dels trets que les escoles destaquen en els diferents suplements promocionals de la premsa escrita (n’he vist a l’Ara, La Vanguardia i El Periódico). Sovint, allò que ressalten les escoles respon més al que les famílies esperen d’elles que no pas al que els docents o el sentit pedagògic faria ressaltar. Això té aspectes bons i dolents. Per una banda, les escoles hem après a donar una resposta més ajustada a allò que s’espera d’elles. Alhora té l’inconvenient que no hi hagut un debat seriós al respecte i sembla que les preferències responen més a la impulsivitat que a la reflexió.

Aquesta divergència entre el millor pedagògicament i social per una banda, i allò que les famílies esperen de l’educació dels seus fills i files respon també al fet que la informació al voltant de l’ensenyament que es publica als medis pateix un fort biaix. Aquesta es centra més en la crítica que no pas en destacar els punts forts de les nostres institucions escolars. A més, estan els eixos de treball del Departament d’Ensenyament promociona explícitament.
Per exemple, els següents temes són freqüents en qualsevol conversa al voltant de l’educació:

• Força notícies sobre els nois i noies tenen a veure amb les conductes que posen en risc la seva salut o el seu èxit acadèmic. Això du a destacar l’educació en valors.
• Reiteradament es parla de l’anomenat fracàs escolar i de l’índex d’abandonament escolar prematur. Per tant, es capgira el llenguatge i es mira cap una altra banda tot parlant de l’èxit educatiu.
• La innovació educativa és destaca com un tret rellevant però gairebé mai es reflexiona sobre si tota innovació és bona i el fet que hi ha estratègies d’ensenyament-aprenentatge que poden semblar arcaiques però els resultats de les quals són prou bons.
• Hi ha molt discurs al voltant de les suposades bonances de la introducció de les TIC a l’aula però gairebé mai es parla que aquestes per si soles no resolen res. La tecnologia ha de ser un recurs més i no l’únic recurs.
• Actualment es parla molt del treball en competències i de la necessitat per al món laboral de tenir hàbit i capacitat per al treball en equip.
• Els altres dos puntals al voltant dels quals gira part del debat és la innovació i l’emprenedoria.  Difícils d’assolir per art de màgia perquè requereixen d’esforç, dedicació i molts coneixements previs.

A l’hora de triar escola les famílies molt sovint pregunten i es preocupen per:

• Quin nivell és el nivell d’Anglès amb el acaben els alumnes. El fet de disposar d’un sistema estandarditzat de nivells de referència ajuda a intentar objectivar la resposta.  Sembla que aquesta llengua és, fins i tot, més important que la materna.
• Els serveis escolars com ara acollida matinal, menjador, extraescolars...
• Els resultats a les proves objectives com ara les PAU (selectivitat).

A títol informatiu, donant un cop al portal Família i escola del web del Departament d’Ensenyament els titulars són a data d’avui (16-2-2015):

• Xarxes socials.
• El 76% dels menors de 14 anys utilitzen habitualment WhatsApp .
• Un consum elevat de begudes energètiques pot comportar riscos per a la salut dels fills.
• Cal acompanyar els fills des de ben petits en l'ús de tauletes i mòbils.
• Els nens i joves que fan més esport gestionen millor l'estrès i l'ansietat .
• L'11% de les adolescents catalanes està en risc de patir anorèxia o bulímia.

El món de la publicitat parla molt sovint de sensibilitats i d’aconseguir satisfacció. Per tant, cada centre educatiu és lògic que emfatitzi allò que el fa destacar i que creu que atraurà al seu públic objectiu. No entre en si és convenient o no l’existència d’un sistema estandarditzat de valoració d’escoles i instituts, però la seva existència objectivaria la comparació. També tindria l’inconvenient de focalitzar només alguns aspectes de la important feina de mestres i professorat.