Els professores i professores som persones expertes en les nostres especialitats, que vam triar ja fa un bon grapat d’anys en funció dels nostres interessos. Hem decidit dedicar-nos a l’ensenyament per diversos motius. Però per damunt de tot està el desig de contribuir a construir el vostre futur. Estimem les nostres matèries perquè els hi hem dedicat hores d’estudi en escoles o universitats, d’aprofundiment a través de lectures, visites o treball personal, de recerca de quina és la millor estratègia de transmetre-la, pensant quines són les preguntes més escaients que us despertaran la curiositat i les ganes d’aprendre... Però els docents passem moltes hores amb vosaltres i, per tant, també hem de tenir uns valors i una manera de fer que us transmetin aquells principis que tan desitgem a la nostra societat: pau, justícia, solidaritat, respecte a les persones i l’entorn...
Però una escola no és només una col·lecció de bons professors. L’ensenyament no té sentit sense l’aprenentatge. I aquí és quan vosaltres sou els protagonistes: els alumnes sou qui doneu sentit a qualsevol institució educativa. Alumnes que veniu a aprendre. Però aquí sorgeixen un seguit de preguntes que no sempre és fàcil respondre. Què vol dir aprendre? Per què aprendre? Em servirà a la vida allò que fem a l’escola? I moltes d’altres. Us intentaré donar ara algunes idees que espero que us animin a aprendre.
Aprendre vol dir ser millors. Si aprenem vol dir que desenvolupem les nostres intel·ligències. Faig servir el plural expressament. Dins vostre no hi ha una única intel·ligència sinó la interconnexió de diverses: lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista. Algunes d’elles pot semblar-vos que van lligades de manera clara amb matèries com ara la llengua, les matemàtiques, la música i l’art. Però això seria reduir les intel·ligències a l’adquisició de coneixements i habilitats. Les paraules més estranyes que us he dit són intel·ligència interpersonal i intrapersonal; ambdues tenen a veure amb el saber estar: tan individualment com en grup. Això també s’aprèn a l’escola, malgrat que aquest no és l’únic lloc on fer-ho. La vostra família, el vostre entorn més proper d’amics i coneguts, el barri, els mitjans de comunicació, els continguts que consulteu a internet... també us eduquen. Trobareu missatges contradictoris i, per tant, seleccionar i filtrar aquells que voleu defensar us responsabilitat que configurarà com sereu d’adults.
Teniu un repte per davant i heu d’encarar-lo amb il·lusió i dedicació. Es pot aprendre sense fer res? Sí, però és un aprenentatge superflu: les capacitats que adquiriu són febles i els valors molt pobres. Si fa uns anys el repte de la societat era l’alfabetització universal (que tothom sàpiga llegir, escriure i comptar) el futur demana aprenentatges profunds, els quals inclouen uns valors sòlids. És el vostre repte és tridimensional: ampli (vuit intel·ligències a desenvolupar o més de 10 matèries a superar), llarg (esteu en un graó d’una escola que no s’acabarà mai) i alt (podeu arribar a nivells molts elevats de competència).
Sigueu valents i valentes. La construcció de la vostra persona és a les vostres mans. Heu deixat l’escola dels petits: esteu ja a l’escola que us du a la vida plena.
No defalliu.
