Edicions Proa, 2011
ISBN 9788475882536
Comentari
Quan vaig decidir-me per llegir aquest llibre em va cridar l'atenció el fet que els crítics dels diaris en parlàvem bé dient que era una obra d'una gran erudició i que Cabré demostrava que la literatura catalana és capaç de produir obres de gran valor. Per tant, conèixer un volum que semblava cridat a ser una fit dins la nostra cultura havia de ser llegit per algú que es considera un lector habitual. A més, les grans xifres de vendes em varen fer preveure que tindria una obre de lectura viva.Però vaig errar: Jo confesso no és un súpervendes com altres que he llegit d'autors com Noah Gordon, Carlos Ruiz Zafón o Dan Brawn. Em sembla molt que la promoció de l'editorial té molt a veure amb l'èxit d'aquesta obra ja que el recorregut que ens fa des del segle XVII fins al XX amb passatges situats a Itàlia, Espanya i Alemanya i comentant fragments de la història i la cultura europees és un garbuix desordenat i en forma de carta, o testament vital, a l'estimada del protagonista. I aquest no és altre que un eminent professor de filosofia amb una capacitat enorme per a l'aprenentatge cultural però amb algunes mancances en el terreny de relacions interpersonals.
I no m'estic inventant res. En el propi llibre podem llegir que:
He escrit davant d'aquesta mena d'altar fet pels teus dibuixos sense defallir, com si participés en una carrera entre la memòria i l'oblit [...] He escrit sense pensar, abocant al paper tot allò que és narrable, i confiant que, després, algú amb vocació de paleontòleg [...] ho desxifri per poder donar-ho no sé a qui. Potser això és el meu testament. Molt desordenat, però testament.
El que m'ha agradat del llibre és el paral·lelisme entre la Inquisició i el feixisme del nazisme: dues formes de totalitarisme, de manca de respecte a les idees que no combreguin amb el dogma dominant, repressió, dolor... També són interessants per analitzar les relacions familiars del protagonista i com aquestes condicionen el seu desenvolupament persona, la relació amb l'amic de la infantesa o l'actitud de l'estimada.
De fet, un gran volum dóna per a molt. L'obra no és de fàcil lectura però sí que té molts punts d'interès.
