PLUTARC
ADESIARA, 2011
ISBN 9788492405442
Comentari
Aquest llibre conté dos treballs independents de Plutarc on aquest dóna consells de com han d’actuar un bon governant o polític però les recomanacions podrien estendre’s a qualsevol altra persona interessada en el lideratge o que hagi d’exercir càrrecs de direcció. És a dir, aquest és un llibre d’això que actualment anomenem management. L’autor recorre constantment a exemples de les cultures grega i romana per il·lustrar allò que comenta.Tot seguit llisto alguns dels aforisme que més m’han agradat:
- Els qui es llacen a la l’activitat política com qui es llança a un pou, per atzar i sense una bona raó, de seguida s’esveren i se’n penedeixen; en canvi, els qui hi desembarquen amb serenitat, des de la preparació i el raonament, es dediquen als afer públics amb mesura i no es disgusten en cap circumstància, perquè es posen com a fi de les seves accions el bé mateix, i res més.
- Els pobles en democràcia, per frivolitat i desvergonyiment, o per manca de líders millors, se serveixen dels primers que es presenten per fer-los objecte de broma i menyspreu.
- Els qui piloten vaixells es valen d’altres que donen ordres als remers, però el polític necessita tenir en ell mateix tant la ment dirigent del pilot com la paraula que dóna ordres.
- No pot governar encertadament el qui no ha obeït abans amb lleialtat.
- Si [alguns ciutadans] diuen o fan alguna cosa de profit, no hauríem d’estar descontents pels honors que rebin, ni estalviar-nos compliments pels seus encerts. Perquè així els retrets, quan toca fer-los, també tenen més credibilitat.
- Cal que el polític cedeixi la responsabilitat a d’altres i els convidi a comparèixer a la tribuna dels oradors amb amabilitat i cortesia; i que no vulgui manegar tots els afers de la ciutat amb els seus discursos, els seus decrets i les seves intervencions, sinó que disposi d’homes fidels i honestos, i que atorgui a cadascun d’ells una ocupació d’acord amb el seu talent particular.
- En qualsevol poble democràtic hi ha malícia i ganes de criticar els qui governen, i la gent es malfia de moltes de les mesures útils si no troben un front d’oposició ni cap veu contrària, perquè es pensen que són producte d’una conxorxa. [...] Quan el poble es malfia d’alguna mesura veritablement important i saludable, convé que no tots els polítics es mostrin del mateix parer com si hi hagués hagut un acord previ, i després canviar d’opinió com si haguessin estat convençuts. [...] En canvi, en els afers menors i d’escassa rellevància, no està pas malament de permetre que els amics manifestin de cor les seves diferències, valent-se cadascun dels seus raonaments, a fi que en els qüestions crucials i de màxima importància sembli que coincideixen en la millor solució sense que hi hagi hagut acord previ.
- Cal que el polític prefereixi cedir davant dels ciutadans més que no pas vèncer mitjançant l’ultratge i la destrucció de la pròpia pàtria, i que adreci precs a tots els altres i els mostri quin gran mal comporta la dèria pels conflictes. [...] Perquè cal no crear-se un mateix tempestes, ni dimitir quan descarreguen, ni remoure ni sondrollar la ciutat, ans ofer-li ajuda quan vénen les sotragades i els perills.
- Atès que cada càrrec és un bé sagrat i grandiós, convé que el qui l’ocupa li tingui la més gran veneració; i venerar-lo vol dir concòrdia i estima pels col·legues més que no pas lluir corones i clàmides de porpra.
Cal reverenciar els superiors, fer honors als inferiors, respectar els semblants i obrir els braços a tots i tenir-hi amistat [...] perquè d’alguna manera rebem l’estima de la pàtria com un llegat. - Perquè en cada ciutat hi ha més governats que no pas governants, i, a més, en una democràcia, un governa per poc temps, mentre que és governat tota la vida. Per això la lliçó més bella i més útil és acceptar l’autoritat dels qui manen, fins si són inferiors a nosaltres en poder i renom. [...] Perquè no sabem que sovint hi ha més glòria a honorar que a rebre honors.
- Escau més al polític aquest altre precepte: complaure al poble tot cedint en les minúcies, però mantenir-se ferm en les coses més importants i impedir que es cometin errors, perquè el qui es mostra en totes les qüestions massa primmirat i dur, i no cedeix ni afluixa mai, ans es manté sempre aspre i intransigent, acostuma el poble a respondre-li conflicte per conflicte i a estar-ne sempre descontent.
- Cal que coneguis la teva pròpia naturalesa i que, a l’hora d’acomplir les tasques per a les quals tens menys traça que un altre, escullis els qui ho poden fer millor més que no pas els teus semblants.
Pel que fa a la set d’honors, encara que sembli més respectable que la set de riqueses, no provoca estralls menors en l’acció de govern. - No hi ha res que torni un home dòcil i amable envers un altre home si no és la confiança en la seva benignitat i en la seva fama de persona noble i justa.
Així, de tots els tipus d’afectes, el més fort i diví és el que les ciutats i els pobles tenen envers un home per raó de la seva virtut. - Quan el cos està malalt, la millora no comença mai a partir dels membres que estan infectats, sinó quan la complexió dels membres sans pren vigoria i expulsa tot allò que és contra natura. En un poble que pateix un conflicte civil, si no és gaire important ni destructiu, sinó que es pot arribar a apaivagar, cal que la part indemne i sana constitueixi una bona part de la barreja i que hi persisteixi i convisqui amb l’altra.
- No sempre són les disputes polítiques les que encenen la sedició, sinó moltes vegades les desavinences degudes a problemes i topaments privats passen a l’àmbit col·lectiu i trasbalsen tota la ciutat.
- Així com el regle, que, com que és recte i rígid, fa que les coses s’hi posen al costat i s’hi ajusten adquireixin la seva forma i es redrecin, de la mateixa manera el governant ha d’aconseguir en primor lloc dominar-se a si mateix, redreçar la seva ànima i agençar el seu caràcter, i després emmotllar els qui li estan subjectes al seu patró. Perquè algú que cau no és capaç de redreçar ningú, ni pot ensenyar el qui ignora, ni posar un bell ordre qui no està bellament ordenat, ni imposar disciplina qui és indisciplinat, ni manar qui no és mant.
- La justícia és la finalitat de la llei, i la llei és el treball de qui governa, i el governant és la imatge de la divinitat que a tot posa ordre i bellesa.
- Semblantment, quan la fortuna eleva una mica els incultes i els ignorants concedint-los riqueses, fama o càrrecs fins deixen de tocar de peus a terra, de seguida ens ensenya com cauen.
