Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí

Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí
Carles Porta
LA CAMPANA, 2012
ISBN 9788496735668

Comentari

El llibre es presenta en el pròleg i a la contraportada com una història d’amor entre germans: el d’una dona envers el seu germà que és el principal sospitós de l’assassinat de l’alcalde del seu poble, Fago. Però hi ha molts altres temes dins aquesta obra: el tracte que reben els presos i els seus familiars, el paper de la premsa groga i els judicis paral·lels o el caciquisme als pobles de muntanya.

La narració és viva i t’atrapa des del principi. Carles Porta, talment que va fer amb la seva altra obra Tor, tretze cases i tres morts, ens condueix per la vida d’aquest poble del Pirineu aragonès i de la gent que hi viu, s’hi mou o s’hi està. Vida dura, gens fàcil, on les relacions entre les persones no són transparents, on ningú dóna la cara, on hi ha bàndols i no pots ser indiferent, on els alcaldes tenen un poder absolut... i on la justícia i l’estat democràtic que coneixem no hi és present o, si més no, en la variant que tenim a ciutat.

Però en aquest cas, l’autor també ens fa intimar amb la Marisa i la seva lluita per demostrar la innocència del Santiago, el seu germà qui es va autoinculpar de la mort de l’alcalde. No està clar si ho va fer pel seu caràcter, per valentia, per voler donar la cara, per les pressions de la Guardia Civil o... Ella es veu atrapada en tot aquest procés (el llibre narra els fets durant un període de tres anys) per les pressions de tot tipus: la premsa més sensacionalista converteix el judici en un espectacle mediàtic on les opinions sense fonament  i el nul respecte a les persones és el modus operandi. La influència d’aquest periodisme és tan gran, malgrat ens pugui sobtar, que les relacions personals i professionals de l’entorn del protagonista es veu greument afectades.

El llibre vol mostra la lluita de la germana per mostrar la innocència del Santiago: ella ha fet tot el que ha pogut i ell no sempre hi ha posat tot de la seva part. Però és realment innocent? El dubte plana i la resposta vàlida no ha de ser necessàriament la de la sentència del judici. El meu veredicte és: culpable. Motiu principal: veure la pàgina 291.