El projecte Rosie

Graeme Simsion
La Campana
Barcelona, 2013
ISBN: 978-84-96735-91-0

Comentari

Des de ja fa un temps s’ha intentat explicar l’amor com un seguit de fenòmens bioquímics però, malgrat tot, aquest continua sent un misteri. La passió i els sentiments són difícils de racionalitzar i si algú intenta fer-ho pot fer-se un bon embolic. O potser no: Simsion en fa una paròdia que ens dibuixarà un somriure als llavis durant tota la lectura d’”El projecte Rosie”.
En Don és un home que segueix regles legals, ètiques i socials perquè la seva ment no li permet tenir sentiments. Ha de racionalitzar-ho tot cercant el punt òptim del seu comportament. Un dia descobreix que l’amor i la parella fan més felices les persones i decideix emprendre el projecte de cercar la seva mitja taronja. Amb aquest punt de partida podem imaginar-nos que es poden donar moltes situacions còmiques però la imaginació de l’autor és desbordant.
Sorprenent en cada escenari i divertit en cada situació, el protagonista haurà d’enfrontar una vegada i una altra el seu esquema mental al d’un món dirigit pels sentiments. I és que el comportament de les persones no és una mera recerca de l’eficiència: els mercats financers varen creure’s aquest principi i així han acabat.
Podem classificar aquest llibre de moltes maneres però jo el definiria com un al•legat en favor de l’esperit de superació i una demostració de la importància cada vegada major de l’educació afectiva i emocional. Llibre distret, àgilment escrit i amb un ritme narratiu que ens abocarà a una lectura ràpida.
Per cert, Sony ha adquirit els drets per dur-la al cinema i serà millor haver llegit la novel•la abans de veure la versió produïda pel setè art.

Neurociències a l’educació – Més problemes que promeses?

Educational Neurosciences – More Problems than Promise?. Education Policy Research Series Discussion Document No. 3
UNESCO, Education Policy and Reform Unit
Bangkok, 2013
En línea: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002251/225172e.pdf

Algunes notes 

Aquest text es pregunta si els recents descobriments en les neurociències han d’afectar els actuals d’ensenyament actuals, els quals es basen més en l’experiència i falsos mites que en l’evidència científica. Tot i això, hem d’evitar també el reduccionisme de pensar que el cervell són una col•lecció d’àtoms i cèl•lules i no caure en una concepció mecanicista de la persona, obviant els avenços de la sociologia i la psicologia. Ara bé, aporten les neurociències coses noves o simplement corroboren el que ja se sabia? És ètic no incorporar a l’ensenyament nous descobriments que poden facilitar l’aprenentatge?

Avui en dia sabem que les funcions cognitives i les representacions es duen a terme per xarxes neuronals. Cadascuna de les 80.000 milions de neurones són quelcom més que un sistema binari que estàn connectades a la resta mitjançant més de 7.000 sinapsis. A més, dins el cervell hi ha unitats funcionals especialitzades. D’aquesta manera les diferències cognitives s’expliquen en funció de les diferents connexions.

La recerca actualment ha demostrat que el cervell canvia la seva forma física i funcional segons l’ús que se’n fa. El cervell no és simplement un magatzem de saber; al contrari, l’aprenentatge modela tant el cervell com les capacitats cognitives, la qual cosa, predisposa les possibilitats d’aprenentatge futurs. Podria ser eventualment possible influir en les condicions del procés d’aprenentatge i la memòria mitjançant intervenint en els processos neuronals i químics del cervell.

Als nostres temps sembla possible detectar alguns marcadors genètics que donaran llocs a certs desordres d’aprenentatge, els quals poden ser mitigats amb una prompta intervenció. Alhora, s’ha demostrat que el context social influeix des de molt aviat en el desenvolupament de les capacitats. D’aquesta manera, el debat entre allò que s’aprèn o allò que s’hereta es tradueix en què els gens copsen ràpidament la influència de l’entorn.

A vegades i, com a simplificació del model, comparem el cervell humà amb l’animal o amb els sistemes computeritzats. L’aprenentatge en persones és força més complex que els dels animals, en tant que tenim desenvolupades funcions majors com el llenguatge. Per altra banda, s’ha demostrat que la intel•ligència i l’artificial no tenen res a veure.