El desertor en el camp de batalla
Julià de Jòdar
Editorial Proa
Barcelona, 2013
Comentari
“Ni carn ni
peix. Cal triar. Cal decantar-se. Cal prendre partit...” Aquesta és una frase
de llibre que aquí comento i, per tant, li faig cas. No us el recomano. Tremes
entrellaçades amb referències a històries que contínuament et descol·loquen com
a lector que cercaves la ironia. Aquesta hi és i pot tenir alguns moments de
lucidesa però no són suficients.
Tot en un
context d’una societat que ha decaigut pels excessos i per una percepció irreal
de les relacions humanes, el treball i la vida, en general. Els xocs culturals,
la gent amb pocs recursos, els idealismes caiguts, la immigració no integrada i
una successió de fracassos personals més o menys dissimulats van ordint la
trama. Aquesta però es veurà esquitxada per històries diverses que tenen un
simbolisme que cal copsar per comprendre la globalitat de l’obra.
Un llibre
que qualificaria d’experimental i desconcertant com aquest art modern reservat
només per pretesos erudits en la matèria. El context de la Barcelona socialment
i cultural deprimida on es situa de nou el protagonista Ximo Ximoi i els seus
veïns sembla que també s’ha apoderat de la prosa de Julià de Jòdar.
Tot i això, seguiré llegint el periodista perquè el punt àcid, cruel però realista de la seva ploma no es pot deixar escapar.
Tot i això, seguiré llegint el periodista perquè el punt àcid, cruel però realista de la seva ploma no es pot deixar escapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada