No sólo se indignen. Propuestas para un Estado del bienestar sostenible

Josep Prats
Plataforma, 2011
ISBN 9788415115748

Comentari

En aquest llibre es fa una proposta de com hauria de ser l'Estat del benestar per tal de poder ser sostenible. Es parteix de la base de què l'actual model espanyol funciona amb el principi de duros a quatre pessetes, és a dir, gasta 5 per cada 4 que ingressa. Aquest trencament de la més senzilla de les normes de comptabilitat fa que tinguem un sistema estructuralment deficitari i on a més, no hi ha cap control de la relació de les aportacions que cadascú fa i allò que rep de l'Estat a canvi.

Si es fes un balanç del que cadascú aporta al sistema i el que costa tot allò de què gaudeix tindríem una primera diagnosi del problema i serviria, segons l'autor, com a primer pas per conscienciar la població que cal un canvi. Allò que proposa com a mesures ja les estan aplicant economies del nostre entorn com ara Grècia, Itàlia o Portugal, països on la crisi econòmica s'ha ajuntat amb un estat de balanços i deute acumulat molt dolents.

En l'aspecte fiscal destaquen les propostes d'augment de taxes i l'equilibri entre els diferents tipus de rendes: del treball, del capital o beneficis empresarials. També proposa una reforma del sistema penal on no calgui anar a la presó per tota mena de delictes ja que mantenir un pres costa el triple que allotjar-se en un hotel mitjà.

Òbviament l'autor ha de passar per les pensions i la Seguretat Social. Aquí la proposta passa per calcular la pensió en funció de la cotització de tota la vida laboral descomptant els períodes on es perceben prestacions d'atur. També caldrà potenciar mesures d'atenció a la gent gran, ja que serà el col·lectiu socialment més important i necessitat dels propers anys.

Finalment, com no, qui rep és l'ensenyament. La base de tot sistema que vulgui crear ciutadans responsables ha de bastir-se sobre persones formades adequadament i no repartint títols acadèmics a tothom, amb uns nivells molt baixos. Això és com "enganyar-se al solitari. [,,] Resultat: ni-ni o indignat". Repassa que la despesa per estudiant a Espanya és d'uns 400 €/alumne/any amb una ràtio a Primària de 13 alumnes per mestre, mentre que a Alemanya, per posar un exemple, la ràtio és de 20 i els resultats molt millors. Les famílies han de recuperar com a valor per als seus fills l'estudiar i l'aprendre i reconèixer l'autoritat dels docents.

En resum, un llibre curt però que parla clar. A molts no els hi agradarà perquè es planteja des d'un perfil econòmic. Però com deia al principi, ningú no regala duros a quatre pessetes.