Quan érem feliços

RAFEL NADAL
Destino, 2012
ISBN 9788497102223

Comentari

Un llibre de records i de detalls: Girona, la Costa Brava, la família, els amics, l’escola... tot un conjunt de petites històries que Nadal comparteix amb nosaltres. Una obra personal que rememora les vivències de l’autor, a qui hem d’agrair la feina de compartir-les. Un exercici de sinceritat i de reflexió sobre allò que l’ha forjat com a persona, sobre aquells esdeveniment que li han marcat la personalitat.

Avui (24 d’agost de 2012) llegia a La Vanguardia un article del mateix autor on diu “de vegades sembla que com més parlem de Catalunya, menys valorem les seves coses”. I és precisament aquest revalorització del quotidià el que fa en aquest llibre. El volum s’estructura en àrees temàtiques però tot està bastant interrelacionat: la vida a la Girona natal, les vacances d’estiu, les celebracions familiars, la relació amb els germans, el pas de l’escola fins la universitat i els primers passos en el periodisme...

Lectura agradable que ens descriu una família burgesa però que havia de fer mans i mànigues per arribar a final de mes ja que eren moltes boques a alimentar. Especialment significatiu trobo un passatge on descriu com havia de guanyar-se la vida:

Vaig començar a treballar a Presència quan vaig fer vint anys. Fins a aquell moment m’havia buscat la vida amb oficis indefinits i inestables en els quals durava amb prou feines uns mesos: collia pomes a Bellcaire; enderrocaves cases per encàrrec del pare de la Laura, que era constructor a l’Escala; buscava aigua per Prohidro, una empresa que ens triava a primera hora del matí a la bàscula de la carretera de Barcelona, com a les peonades dels pobles andalusos, i ens portava a camps de l’Empordà, de la Selva i d’Osona.
També vaig treballar gairebé un any per a l’Instituto Nacional de Estadística fent enquestes a les empreses de transport i, sobretot, fent el padró de Girona. [...]

Ens imaginem avui en dia els fills del que s’anomena classe mitjana fent totes aquestes feines abans dels vint anys? Adolescents forts i amb empenta n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà sempre. Només falta que no els tallem les ales. Llegint Rafel Nadal recordem que la felicitat s’assoleix a partir de moltes coses bones i subtils.