Presentació acte Sant Jordi 2013 a 3r i 4t d'ESO

Benvingudes i benvinguts a l’acte de lliurament dels Premis de Sant Jordi d’aquest curs 2012-2013 de l’Escola Joan Pelegrí. Abans de començar, deixeu-me, si us plau, un temps per parlar-vos dels contes. Aquests relats breus que poden emocionar-nos de diverses maneres i dels quals tots en tenim un munt de records de la infantesa.
Sovint és un gènere oblidat ja que la seva curta extensió sembla que el faci simple i, a mesura que ens fem grans, haguem de fugir per passar a la novel•la, l’assaig, el teatre... Tot i això, els contes tenen un gran poder i sovint es recorre a ells per explicar o il•lustrar situacions molt diverses. Avui us llegiré un que en el seu moment em va impressionar pel seu missatge contundent. Es titula “Gallines” i fou escrit per Rafael Barrett (1876-1910) i aparegué en forma d’article al diari "El Nacional" de Paraguai, país al qual va haver d’emigrar i on va desenvolupar un pensament fort, radical i entregat a la causa del dèbils.

Diu així:

Mentre no posseïa res més que un llit on dormir i els meus llibres vaig ser feliç. Ara posseeixo nou gallines i un pollastre i la meva ànima està perduda. 

La propietat m’ha fet curel. Sempre que comprava una gallina la lligava dos dies a un arbre, per imposar-li el meu domicili, destruint dins la seva memòria fràgil l’amor a la seva antiga residència. Vaig arreglar la tanca del meu pati per tal d’evitar la fugida de les meves aus i la invasió de guineus de quatre i dues potes. Em vaig aïllar, vaig fortificar la frontera, vaig traçar una línia diabòlica entre el meu veí i jo. Vaig dividir la humanitat en dues categories: jo, propietari de les meves gallines, i la resta que podien prendre-me-les. Vaig definit un delicte. El món es va omplir per a mi de presumptes lladres, i per primera vegada, vaig llançar des de l’altra banda de la balla una mirada hostil. 

El meu gall era massa jove. El gall del meu veí va saltar la tanca i es va posar a festejar les meves gallines i amargar l’existència del meu gall. Vaig acomiadar l’intrús a pedrades, però les gallines saltaven la tanca i ponien a casa del veí. Vaig reclamar els ous i el meu veí es va cansar de mi. D’aleshores ençà vaig veure la seva cara a través de la tanca, la seva mirada inquisidora i hostil, idèntica a la meva. Els pollastres passaven la balla, i devoraven el blat mullat que comprava per als meus. Els pollastres de l’altre em semblaven criminals. Els vaig perseguir, i encegat per la ira en vaig matar un. El veí va donar una gran importància a l’atemptat. No va voler acceptar una indemnització econòmica. Va enretirar greument el cadàver del seu pollastre, i en lloc de menjar-se’l, el mostrà als seus amics de manera que va començar a circular pel poble la llegenda de la meva brutalitat imperialista. Vaig haver de reforçar la tanca, augmentar la vigilància, elevar, en una paraula, el meu pressupost de guerra. El veí disposa d’un gos decidit a tot; jo penso adquirir un revòlver. 

On està la meva antiga tranquil•litat? Estic enverinat per la desconfiança i l’odi. L’esperit del mal s’ha apoderat de mi. Abans era un home. Ara sóc un propietari.

Text extret del llibre Asombro y búsqueda de Rafael Barrett de Gregorio Morán (Anagrama, ISBN 9788433907905). També es pot trobar una còpia aquí. La traducció és meva.