Sobre l'article Escoles a l'aparador

Sobre l'article Escoles a l'aparador de Xavier Besalú publicat a Diari de l'Educació


Agraeixo el resum que es fa dels trets que les escoles destaquen en els diferents suplements promocionals de la premsa escrita (n’he vist a l’Ara, La Vanguardia i El Periódico). Sovint, allò que ressalten les escoles respon més al que les famílies esperen d’elles que no pas al que els docents o el sentit pedagògic faria ressaltar. Això té aspectes bons i dolents. Per una banda, les escoles hem après a donar una resposta més ajustada a allò que s’espera d’elles. Alhora té l’inconvenient que no hi hagut un debat seriós al respecte i sembla que les preferències responen més a la impulsivitat que a la reflexió.

Aquesta divergència entre el millor pedagògicament i social per una banda, i allò que les famílies esperen de l’educació dels seus fills i files respon també al fet que la informació al voltant de l’ensenyament que es publica als medis pateix un fort biaix. Aquesta es centra més en la crítica que no pas en destacar els punts forts de les nostres institucions escolars. A més, estan els eixos de treball del Departament d’Ensenyament promociona explícitament.
Per exemple, els següents temes són freqüents en qualsevol conversa al voltant de l’educació:

• Força notícies sobre els nois i noies tenen a veure amb les conductes que posen en risc la seva salut o el seu èxit acadèmic. Això du a destacar l’educació en valors.
• Reiteradament es parla de l’anomenat fracàs escolar i de l’índex d’abandonament escolar prematur. Per tant, es capgira el llenguatge i es mira cap una altra banda tot parlant de l’èxit educatiu.
• La innovació educativa és destaca com un tret rellevant però gairebé mai es reflexiona sobre si tota innovació és bona i el fet que hi ha estratègies d’ensenyament-aprenentatge que poden semblar arcaiques però els resultats de les quals són prou bons.
• Hi ha molt discurs al voltant de les suposades bonances de la introducció de les TIC a l’aula però gairebé mai es parla que aquestes per si soles no resolen res. La tecnologia ha de ser un recurs més i no l’únic recurs.
• Actualment es parla molt del treball en competències i de la necessitat per al món laboral de tenir hàbit i capacitat per al treball en equip.
• Els altres dos puntals al voltant dels quals gira part del debat és la innovació i l’emprenedoria.  Difícils d’assolir per art de màgia perquè requereixen d’esforç, dedicació i molts coneixements previs.

A l’hora de triar escola les famílies molt sovint pregunten i es preocupen per:

• Quin nivell és el nivell d’Anglès amb el acaben els alumnes. El fet de disposar d’un sistema estandarditzat de nivells de referència ajuda a intentar objectivar la resposta.  Sembla que aquesta llengua és, fins i tot, més important que la materna.
• Els serveis escolars com ara acollida matinal, menjador, extraescolars...
• Els resultats a les proves objectives com ara les PAU (selectivitat).

A títol informatiu, donant un cop al portal Família i escola del web del Departament d’Ensenyament els titulars són a data d’avui (16-2-2015):

• Xarxes socials.
• El 76% dels menors de 14 anys utilitzen habitualment WhatsApp .
• Un consum elevat de begudes energètiques pot comportar riscos per a la salut dels fills.
• Cal acompanyar els fills des de ben petits en l'ús de tauletes i mòbils.
• Els nens i joves que fan més esport gestionen millor l'estrès i l'ansietat .
• L'11% de les adolescents catalanes està en risc de patir anorèxia o bulímia.

El món de la publicitat parla molt sovint de sensibilitats i d’aconseguir satisfacció. Per tant, cada centre educatiu és lògic que emfatitzi allò que el fa destacar i que creu que atraurà al seu públic objectiu. No entre en si és convenient o no l’existència d’un sistema estandarditzat de valoració d’escoles i instituts, però la seva existència objectivaria la comparació. També tindria l’inconvenient de focalitzar només alguns aspectes de la important feina de mestres i professorat.