El mapa i el territori

El mapa i el territori
Michael Houellebecq
Empúries, 2011
ISBN 9788497877305

Comentari

Malgrat que La Vanguardia a la secció de llibres més venuts el resumeixi com “la vida de Jed Martin, un fotògraf a l’última moda, en una França que és un paradís turístic” el llibre només dedica 5 pàgines a aquest context futurista del nostre país veí. La major part del relat transcorre en el nostre temps on el protagonista és un personatge amb dificultats per a les relacions socials (incloses les familiars), malgrat que artísticament pugui ser un geni. És un altre exemple d’aquesta literatura que ens converteix en herois personatges funestos, amb problemes i que semblen feliços tancats en ells mateixos. Ho diu clarament quan el protagonista reflexiona sobre ell mateix en aquests termes: “havia mantingut una vida social residual, aquesta no era comparable a una xarxa o a un teixit orgànic ni a res de vivent, es tractava d’un graf elemental i minimal, no ramificat, amb branques independents i seques”.

Tot i això, no s’ha de perdre de vista la burla que fa del fet que molts artistes són sobrevalorats per ells mateixos i per la societat:

M’hauria agradat ser un artiiiista
per fer un altre món diferent
per poder ser un anarquiiiista
i portar una vida opulent!...
I l’autor també aprofita aquest context de crítica per colar-se dins la novel·la i, tot i mostrar-se també com un ésser decadent, diu aquelles veritats que potser no s’atreviria a escriure en un assaig per no ser etiquetat per la colla de defensors d’allò políticament correcte. De fet, les accions protagonitzades per Houellebecq després de presentar-se el llibre a França ja són un exemple de rareses, i crec que no s’ha de perdre de vista que dins El mapa i el territori promociona els seus altres llibres anteriors i llança atacs enverinats contra els temps actuals. Els periodistes queden molt mal parats quan diu que “el que és curiós és que cap d’ells [els periodistes] no s’ha adonat mai que, si jo bevia molt davant d’ells, era únicament per poder-los suportar. [...] El cert és que la premsa és d’una estupidesa i d’un conformisme insuportables”. Però també el context actual rep quan diu que “el que defineix per damunt de tot l’home occidental és el seu lloc en el procés de producció”.

Les reflexions al llarg del llibre són una constant, com també ho és les referències al sexe, malgrat que en aquesta obra s’ha moderat molt i es fan de manera força correcta. Val la pensa recollir algunes d’aquestes reflexions sobre l’art i la societat, sobretot quan es pregunta perquè treballem durament i dóna com a conclusió les ganes de fer amb honor la nostra feina. Un bon llibre, entretingut i fàcil de llegir. Si la tercera part no hi fos, encara seria millor, tot i que s’ha de llegir sencer.